Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Alta


5 comentaris:

  1. I la psiquiatra... ja s'ho fa mirar?

    ResponElimina
  2. El més sorprenent del cas és que necessitis una psiquiatra, si tens aquesta claredat d'idees i saps tirar pel dret la teva vida. La proporció em sembla completament encertada.

    ResponElimina
  3. Així que traumatitzant psiquiatres... he, he, he... i espero pel seu bé que no fos psicoanalítica, perquè si ho era, aleshores aquestes proporcions que tu li has dit, segur que la fan entrar en la pitjor crisi de la seva vida... s'ho prenen amb la calma , ells...

    ResponElimina
  4. Bona reflexió, Cli. Aplicable també en moltes altres coses de la vida.

    ResponElimina
  5. El cos, de vegades, fa -o et fa fer- coses rares. En aquest cas ha estat una parada d'ase a una vida de cavall al galop. Ha estat alliçonador, però allargar-ho seria absurd. Tinc massa feina ;) Gràcies per ser-hi, sou curatius, no en dubteu.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!