Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 11 d’octubre del 2013

en paral·lel

Surto (fujo?) de ca la psicòloga amb la pregunta ballant-me pel cap: "què fa que sempre estigui insatisfeta de mi mateixa?"

He de prendre l'autobús, encara tinc temps d'entrar als grans magatzems a menjar-me un entrepà de l'autoservei del costat del supermercat. M'assec en una barra des d'on veig la gent que passa pel davant del pa i la pastisseria.

Mentre provo de mastegar l'entrepà el més lentament possible busco algú a qui mirar. A la botiga de pa hi veig una melena rossa, un color perfecte, un pentinat impecable ... i car. Les sabates, de xarol amb una sivella daurada són cares també. Em pregunto com és que, amb la calor que fa, la persona duu mitges tupides, de color bordeus. Les mitges li fan bossa, enfilant-me cames amunt descobreixo les cames esquelètiques d'una anorèxica. Allí hi ha un problema, hi ha diners, però no hi ha amor. Ningú que s'estimi prou permet que les mitges li facin bossa.

Vaig mastegant i rumiant quines són les coses que m'uneixen a la melena rossa i les mitges que fan bossa. Jo no sóc així i, en canvi, endevino que aquella dona tampoc està mai prou satisfeta d'ella mateixa.

Acaba la compra i es gira. Una màscara de goma, no, una cara botida per la silicona i el bòtox fa una ullada al voltant. El pentinat impecable i les sabates cares no aconsegueixen fer oblidar aquella cara i aquelles cames.

Plego el tovalló i prenc les coses per marxar. Després d'això em prengunto encara amb més força: "què fa que sempre estigui insatisfeta de mi mateixa?". I a n'ella?

2 comentaris:

  1. Estar una mica descontents amb nosaltres mateixos penso que és una constant. Hi ha casos més accentuats, i altres que no tant. Si suposa un problema, ja fas bé de fer-te veure per una professional, que segur que pot ajudar. En un cas tan extrem en que es pensa que els diners poden aportar-nos aquesta satisfacció personal, no sé què s'hi pot fer. És evident que se'ls va gastar aquesta dona, i segur que no van fer l'efecte que esperava. El problema no és fora, és dins.

    ResponElimina
  2. Sí, no sé qui deu estar totalment satisfet de si mateix, potser l'Àlex Rovira, la Teresa Forcades i L'Helena Garcia Melero... No, ni aquests, jo crec (home, tenir línia directa amb Déu igual ajuda). És que nosaltres coneixem la nostra cara oculta (que ben mirat tampoc és tan fosca), però també generem bones vibracions, està científicament provat :)

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!