Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 30 de desembre de 2013

Entrant, sortint

El cop de puny a la templa retruny dins el seu cap que topa contra la llinda de la porta. Nota com la sang calenta, que flueix del trau, li xopa la galta i prova de taponar la ferida amb les dues mans. No té prou temps perquè un cop de peu al ventre l'obliga a doblegar-se udolant. Un instant de visió, enmig de les parpelles botides, li retorna la imatge de l'agressor, fora de si, amb una ganyota d'odi en el rostre. Prova de fugir escales amunt, a quatre grapes. És ben clar que tots els seus moviments de defensa només són petits respirs que es permet l'individu que l'està apallissant d'aquella manera. Arrossegant-se, veu la seva trista esperança estripada en mil bocins, al notar com les mans de l'home la prenen pels turmells i l'arrosseguen escales avall. Després res. Es desperta amb el cor accelerat. Ha tingut un malson, terrible, real. Durant un parell de minuts es manté quieta, de cara al sostre, mentre recupera l'alè i prova de situar-se en la realitat. Gairebé cau en la temptació de palpar-se els polsos per comprovar ... què? Al seu costat, l'home dorm plàcidament. Enmig dels dos, el fill petit que durant la nit ha decidit compartir el llit amb els pares. Somriu en veure la carona relaxada de l'infant de cinc anys que dorm abraçat al seu peluix preferit. Respira alleujada davant la imatge tendra de l'home estimat, dormint abraçat al fill adorat, dormint abraçat al seu gosset de pelfa. La llum de l'alba comença a esmunyir-se pels resquills de les cortines de l'habitació. És un dels espais de la casa on se sent més feliç. L'espai que van ocupar durant hores acabats de casar, on es mesclaven tantes hores de plaer i sensualitat. L'espai que van ocupar amb l'arribada de la filla durant els mesos de criança i el naixement de l'infant que ara dorm tranquil enmig d'ambdós. El crit de la filla la fa tornar, no sent el cos de tant de dolor. Resta immòbil, arraulida en el replà on ha perdut els sentits. La nena prova de fer-la tornar, crida i demana ajut. Prova d'obrir els ulls però la sang ho impedeix. Finalment, amb el que li queda de la mà sense cap òs trencat, aconsegueix obligar-se a obrir una parpella. La nena va encara en camisa de dormir. Desitja, de tot cor, que la sang que duu la criatura al faldó sigui perquè s'ha tacat amb la ferida de la templa. La nena només repeteix el seu nom, mare, i, de la porta de la sala estant, l'home, el seu home, el seu pare, riu satisfet. Per fi ja és útil per alguna cosa aquesta puteta. Cau avall, avall, el pou és infinit. Mare! La nena apareix per la porta rient i salta dins el llit per fer-li pessigolles al germà, mig engelosida. El pare els abraçà als dos i riuen. Ella se sent feliç, per tots els porus. Em llevo i us faig xocolata desfeta per esmorzar! Quan se sent feliç li venen ganes de cuinar. L'home la pren pel canell, suau, no marxis, somriuen, els fills també, i el menut comença a cantar que , que visca!, que vol xocolata desfeta. El pare l'omple de pessigolles i tots comencen una batalla de coixins, cridant i rient. L'home la pren del canell, el dolor es fa insuportable, no marxaràs, escup, la filla prova d'obrir la porta del carrer, el menut ... on és el menut? s'amaga sota una pila de coixins, espera que son pare no el trobi. Lhome l'abraça enmig del fragor de la batalla de plomes, fas bona olor, diu, ella riu i s'escapa de la seva abraçada, amb mandra, aniré a fer la xocolata. Nota un líquid calent que l'amara. L'olor a pixum la penetra, més que no pas les reiterades violacions a què ha estat sotmesa. L'home riu i se li pixa al damunt. A n'ella ja no li queda ni un bri d'humanitat. L'olor de xocolata desfeta és una meravella, impregna tota la casa. Somriu mentre talla trossos de pa per sucar-los. La cuina, banyada de la llum del dia, s'omple de la seva família. Decideix que tots es quedaran així, per sempre, en pijama, menjant pa del dia abans sucat en xocolata calenta, amb el sol filtrant-se pels rínxols de la seva filla i la brisa movent les fulles del desmai del jardí, amb l'home rialler, ajudant el fill a seure correctament mentre la mira amorós i somrient. Tria no despertar.

9 comentaris:

  1. Clidi, si et plau, diga'm que fas cuento...
    I quina por m'has fet passar amb el teu conte!

    ResponElimina
  2. Faig cuento Girb. Tenia ganes de tornar a experimentar sentiments aliens.

    ResponElimina
  3. Uf, sort que en Girbén s'ha avançat per aclarir-me el cuento, Clidi!

    ResponElimina
  4. que bonics que son els contes de nadal...

    ResponElimina
  5. Ara hauria de dir allò de "me n'alegro" Enric, però no sé si s'escau.

    pons007 oi? seguint la tradició.

    ResponElimina
  6. Diàleg guerrer, aquest, amb forts colors i contrastos fragants. Per acabar l'any, un bon aperitiu.
    Sort i salut.

    ResponElimina
  7. Això ha estat per acabar de buidar tot el que et quedava dins abans de començar l'any amb bon peu, no?
    Que es quedi en ficció ja em va bé

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!