Ahir va fer trenta anys

Ahir va fer trenta anys, i jo en tenia vint i em faltaven dotze dies per casar-me amb l'home que farà trenta anys amb qui convisc. Tenia vint anys i estudiava i treballava i em casava. Aquell dia, però, havia fet campana pensant que durant el matí faria tot de coses que em calia fer pel casament. La mare i la padrina parlaven a la cuina. No recordo no haver viscut amb els avis, potser el meu primer record de mare és la padrina. La mare i la padrina Dolors passaven comptes, que si el pa havia costat tant, que si en calia comprar més o menys. La padrina duia vint duros a la mà, ben plegadets, com solia fer-ho ella. Jo encara estava endormiscada al llit i la mare em va cridar: Tata! corre, vine! Em vaig alçar d'un bot, el to no admetia cap dubte: era seriós i urgent. Vaig córrer a la cuina. La padrina Dolors estava asseguda a la cadira, i feia una mena de ronc que ja sabia que era. La mare i jo la cridàvem: mama! padrina! No reaccionava. La mare em va dir que em quedés amb ella, que anava a buscar al pare que acabava de sortir de casa. Vaig córrer al moble del menjador, vaig agafar una ampolla de whisky, n'hi vaig abocar una mica als llavis. Perquè no caigués de la cadira, amb una mà vaig prendre una cullera del calaix, se'm va acudir que es podria empassar la llengua. Però no, seguia el ronc, la mirada perduda. Li vaig pegar a la cara: padrina! En uns segons de tot a res. La mare em va trobar asseguda a terra, amb el cap a la falda de la padrina, plorant. Ja era morta. Recordo que m'havia regalat el vestit del casament i com ens havia sabut greu que no hagués pogut fer servir el seu, de seda negra, perquè les arnes l'havien fet malbé. La vam dur entre les dues a la seva habitació i la vam vestir mentre esperàvem el metge. Has vestit mai algú que estimes quan ha mort?

Ahir va fer trenta anys que es va morir una de les meves dues mares, i el vint-i-sis en farà trenta que, malgrat tot, em vaig casar. I amb la meva mare-germana vam plorar com cada any.