Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 19 d’agost del 2014

Santuari

Manllevada d'aquí

El llum penjava al centre del sostre, sota una pantalla arrissada de paper rosa, una mica rostit ran de bombeta. El terra estava cobert amb una estora de color castany plena de figures i clavada a tires, les parets, de color oliva, estaven adornades amb dues litografies emmarcades. De les dues cortines de les finestres penjaven unes puntes de color de pols, que semblaven faixes de terra seca lleugerament congelada posades de costat. Tota l'habitació tenia un aspecte tosc, d'una tosquedat pansida i respectable. Dins l'ondulant mirall d'un tocador envernissat d'aspecte miserable, com si fossin en un bassal d'aigua estancada, semblaven ronsejar uns espectres dissipats de gestos voluptuosos i de luxúries mortes. En un racó, damunt un tros d'hule descolorit i rosegat clavat sobre l'estora, hi havia un lavabo amb una palangana florejada, una gerra i una renglera de tovalloles; darrera, es veia una altra gerra, d'aigua bruta, vestida amb un paper ondulat de color rosa.

I és que un paràgraf com aquest, dels que em fan xalar, et distreu una mica d'un llibre del qual "el tema principal és precisament la inevitable tendència dels personatges cap al mal. Temple Drake, quan arriba a la destil·leria i intueix el món del vici cau subjugada no solament per la brutalitat de Popeye, sinó també per l'atracció que el misteri del mal exerceix sobre la seva ànima. Faulkner acumulà horrors en la nit de Temple Drake a la destil·leria: brutalitat, misèria, foscúria, estables, rates, un cec esgarrifós, un nen mal criat i finalment un crim". 

Faulkner, William. Santuari. Barcelona, 2005. Proa

Catalogació: feia massa temps que la tenia pendent i no m'ha estat agradable llegir-la, perquè no és una obra feta per agradar. Si fins i tot l'autor s'ho va pensar força de publicar-la! Traduïda pel Manuel de Pedrolo cal llegir-la, per suposat.

2 comentaris:

  1. A mi em va impressionar molt en el seu moment. Una novel·la difícil en tots sentits, però que bé que escriu Faulkner!

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó. És d'aquells llibres que mires amb odi però que no pots deixar de llegir, perquè són literatura en majúscules.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!