Amb l'edat no crec que sigui obligatori convertir-se al cinisme. Ara bé, he de reconèixer que cada dia més em costa defensar la utopia sense que em facin sentir com una imbècil.
El cínic és aquell que diu les veritats inoportunes, les veritats que són sabudes per tothom però que ningú s'atreveix a denunciar, instal·lats en un silenci cómplice. El cínic les esbomba fins i tot de manera insidiosa, denuncia fets o circumstàncies evidents que tothom sap, realitats aceptades, suportades, sense ser denunciades per ningú. Un cínic no és una persona sincera, que quedi clar, la sinceritat és una virtud i el cínic poc en té de virtuós, sap denunciar amb eufemismes, amb subtilitat, lluny de la directa indiscreció del sincer. La gent defuig al sincer i prefereix o es resigna davant del cínic, si és cert que oficialment elogiarà aquesta sinceritat, però no deixa de ser un acte d'hipocresia, a ningú li agraden les veritats inoportunes, prefereix les matitzades del cínic. Fuster ho definia molt bé: El sincer diu les veritats inoportunes perquè són veritats, el cínic, nomès perquè són inoportunes, aquesta és la diferencia. Potser ha de ser així, si tothom fos sincer podriem acabar molt malament, mentre que el cinisme és menys perjudicial i alhora més reconeixible.
El cínic és aquell que diu les veritats inoportunes, les veritats que són sabudes per tothom però que ningú s'atreveix a denunciar, instal·lats en un silenci cómplice. El cínic les esbomba fins i tot de manera insidiosa, denuncia fets o circumstàncies evidents que tothom sap, realitats aceptades, suportades, sense ser denunciades per ningú. Un cínic no és una persona sincera, que quedi clar, la sinceritat és una virtud i el cínic poc en té de virtuós, sap denunciar amb eufemismes, amb subtilitat, lluny de la directa indiscreció del sincer.
ResponEliminaLa gent defuig al sincer i prefereix o es resigna davant del cínic, si és cert que oficialment elogiarà aquesta sinceritat, però no deixa de ser un acte d'hipocresia, a ningú li agraden les veritats inoportunes, prefereix les matitzades del cínic. Fuster ho definia molt bé: El sincer diu les veritats inoportunes perquè són veritats, el cínic, nomès perquè són inoportunes, aquesta és la diferencia. Potser ha de ser així, si tothom fos sincer podriem acabar molt malament, mentre que el cinisme és menys perjudicial i alhora més reconeixible.
Vols dir que si de jove ja sóc cínic de gran anirà a més? Ai ai
ResponEliminaSENSA CINISMA,POTSER ANIRIAM A BOFETADES...
ResponEliminaA mi em costa això del cinisme, malgrat que vaig fent anys... Em sembla que l'esquivaré.
ResponElimina