Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 25 d’abril del 2016

Una nova vida


Hola, em dic Josep i vaig ser un home.

I com a home vaig estimar les muntanyes, els plans, els rius i les valls d'aquesta pàtria meva. I una mica el mar, també.

I com a home vaig estimar i conèixer aquesta muntanya, els seus avencs, les seves coves, els seus torrents, les seves agulles, les seves parets, els seus camins, símbol de la meva terra, de la vida.

I la vaig adorar.

I com a home vaig conèixer i estimar una dona, amb el nom d'aquesta muntanya, i vam voler viure prop d'ella per poder omplir-nos els ulls de joia cada vegada que tornàvem a casa.

I vam tenir filles amb nom de muntanya i un fill al qui li vam posar el nom d'un cavaller inexistent, símbol, també, de la nostra pàtria, com les muntanyes.

I aquests fills van trobar homes i dones per estimar, com jo vaig trobar la meva muntanya, la meva pàtria, la meva dona.

I els últims anys com a home vaig poder gaudir del meu màxim orgull: els meus quatre néts. D'en Marc i d'en Jordi, i d'en Jordi i en Joan. Tots iguals, tots diferents, tots estimats i adorats, com aquesta muntanya, com la meva pàtria.

He viscut vuitanta anys com a home i ara, quan ja he acabat el meu temps humà a la Terra, alimentaré aquest roure, perquè quan els meus néts tinguin fills i filles, els hi puguin explicar que el seu avi va morir i es va tornar roure en una muntanya. En el símbol del seu màxim amor, a la vida i a la terra dels seus avantpassats.

Així, sempre podrem veure'ns, vius i forts, a la muntanya.

5 comentaris:

  1. Oh! Que bonic i que emotiu! El roure i les teves paraules.

    Una abraçada, Clí!

    ResponElimina
  2. M'agraden les paraules d'aquest roure nouvingut. Una forta abraçada.

    ResponElimina
  3. Gràcies, crec que ho farà bé, el pare era molt conscienciós amb les coses de la natura :)

    ResponElimina
  4. M'ha agradat molt el post, és d'aquells que et fan retornar la fe en el gènere humà. La vida se'ns acaba, tard o d'hora, però podem seguir aquí, les nostres molècules i els nostres àtoms encara poden seguir donant vida. I que per així sigui per molt temps. Que el roure creixi fort i sa, i que serveixi per no oblidar mai tant amor acumulat.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!