Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 18 de maig de 2016

Somriu!

Amb en Jordi no hi ha terme mig, o fa morros o somriu infinitament. De fet els morros solen durar-li poc. Hi ha moments en què penses en que has fet alguna cosa malament, que potser hauríem d'haver fet això d'aquesta manera, o de l'altra ... però, mirant retrospectivament, sabem que hi ha qüestions de caràcter on és molt difícil incidir.
I si no fos perquè en Guille va néixer el 1968, rellegint-ne les historietes diria que en Quino es va inspirar en el meu fill petit.
Per això, perquè no tenim dirimits els drets, em permeto posar dues de les tires que, gairebé, podríem haver protagonitzat. Perquè quan no són cols, són patracols amb aquest xiquet. I res, que m'enyorava i he fet una repassada a les fotos.

6 comentaris:

  1. Tot i que ahir em va esgarrapar per totes bandes (per un malentès), quan llegeixo els teus posts estic content de tenir un gat a casa...

    ResponElimina
  2. No el canviaria pas pel meu Rincewind

    ResponElimina
  3. Tenir un Guille a casa és d'allò més distret.

    ResponElimina
  4. Si riu més que pas morros, el balanç és bo. Almenys per ell.

    ResponElimina
  5. Bé, som del morro fort però no ens hi posem pedres al fetge ;)

    ResponElimina
  6. Bé, som del morro fort però no ens hi posem pedres al fetge ;)

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!