12. Éloge du blasphème

d'aquí

"En Belgique, le musée Hergé a annulé son exposition-hommage à Charlie Hebdo, pour des raisons de "sécurité". Un char "Charlie", prévu en hommage à la liberté d'expression, a été retiré du carnaval de Cologne. A paris, une pièce portant sur la lapidation des femmes au Yémen a été retirée de l'affiche. A Clichy-la-Garenne, des escarpins posés sur un tapis de prière - oeuvre imaginée par une artiste franco-algérienne pour interroger le rapport de l'islam au féminin -ont été rangés au placard. A cause des émois d'une association musulmane... A Nantes, c'est L'Apôtre -un film contant l'histoire d'un jeune musulman converti au catholicisme -qu'on a déprogrammé. Une association catholique craignait que les musulmans n'y voient "une provocation"."

Fourest, Caroline. Éloge du blasphème. Paris, 2015. Grasset

És que potser els morts de Bagdad havien fet dibuixos contra l'Islam? Els ha servit de res als europeus auto-censurar-se per no "molestar" els integrismes? No ens enganyem, als terroristes qualsevol excusa els és bona i no els hem de donar cap raó per perdre el valor més important de la nostra civilització: la llibertat d'expressió.

Catalogació: no ens hem de rendir mai. Que no som perfectes? és clar que no, però això no fa perfectes els altres. Defensar allò pel que han lluitat tantes generacions i no caure en la defensa de l'indefensable només per por, no ens fa avançar, ans el contrari, estem veient com, país rere país, Europa i els seus valors de llibertat, estan reculant. Cal llegir llibres incòmodes. Sempre.

Tôkyô monogatari de Yasujirô Ozu

d'aquí

Sabia que m'agradaria Contes de Tokyo, perquè m'havia agradat, i molt, Una família de Tokyo. El que no sabia és que m'agradaria tant o més, i que veure una història pràcticament repetida no se'm faria gens feixuc. En la versió moderna el xoc cultural és la dicotomia camp - ciutat. Aquí, el xoc cultural és la Segona Guerra Mundial perduda, però, en el fons, sempre és la mirada melancòlica enrere i com ens desconnectem les generacions d'una manera irreversible. I té raó l'Allau, n'Ozu és un mestre.

godó fuix

Diari de bord. Data estelar: 220316. Dia 43

Ei mare, ara estem x eslovenia, hem estat fent excursions pels alps aqsts dies, i dema anirem cap a ljubiana, tot genial. petons

Hi ha dies en què és imprescindible que algú et faci saber que el món continua girant, malgrat tot.

Brecht

Keith Haring. d'aquí

"No hi ha art sense conseqüències."

Bertolt Brecht

Diari de bord. Data estelar: 110316. Dia 32

Calais 2016. D'esquena mon fill

Ei mare, x aqi tot b, estic x belgica anant cap a zurich

Felicita lavia i una abraçada x tots

A casa la calefacció encara funciona, és que encara fresqueja. Els llençols fan olor de net, i estan secs. A la nevera hi ha menjar, el suficient, fins i tot una mica més del compte. Demà aniré al caixer automàtic i trauré alguns diners, per si em ve de gust fer un cafè, perquè baixo a Barcelona amb el meu cotxe. El gasoil està barat i ja no fa tanta mandra ... 

Dia

Què és el que sol fer una menopàusica aturada amb depressió algun dia de la seva vida?

Doncs bé, et lleves després de no haver dormit en tota la nit a causa dels fogots i dels viatges al bany, perquè, és clar, no tens pròstata, però has parit, i la continència ja comença a ser escassa, la urinària, perquè la verbal ja fa anys que l'has donat per perduda.

Un cop llevada et prens la pastilla per la depressió, menges un kiwi i una tassa de te i li prepares l'esmorzar a la sogra.

Després, fas esquats mentre et rentes les dents, els dos minuts justos que et determina el rellotge de sorra blava que tens al bany. Els esquats els fas cada vegada que et rentes les dents, cinc cops al dia, que són els àpats que fas.

Si fa bo, surts a fer una hora d'exercici a l'aire lliure, sinó comences la jornada, després de la dutxa i de fer el llit, seient a l'ordinador per estudiar o llegir els correus electrònics.

Algun dia a la setmana dediques aquesta hora a fer un te amb la teva parella lingüística, polonesa, i treballeu la lectura de la Història d'un cavall d'en Tolstoi.

Al volt de les onze menges un entrepà petit i un cafè o una infusió.

Escombres, fas el dinar, cantes mamiiiiiiipanxiiiiitaaaaa.

Tornes a estudiar o a fer feina del partit.

Dines amb la mare i la sogra.

Te'n vas amb la tassa de te a continuar estudiant fins que arriba l'home i amb l'excusa de posar-li el dinar la fas petar una estona.

Tornes a l'ordinador a veure si hi ha notícies de ton fill petit, o d'on està, o d'on sigui. El cas és tornar-se boja buscant dades que ajudaran a què necessitis més la pastilla del matí.

Berenes alguna cosa mentre llegeixes algun dels casos del pare Brown, o De senectute de Ciceró, o dibuixes, o constates que gairebé no pots escriure.

Surts a reunir-te durant diverses hores. Política, política i més política.

Tornes, sopes, et prens la pastilla del colesterol, l'oli d'onagra (que no et fa res) i comparteixes un capítol de Borgen amb la parella.

Proves de dormir amb el club de la mitjanit (CatRadio), no perquè t'agradi ni molt ni poc, perquè és soroll que t'ajuda a dormir i potser fas una capcinada fins les dues de la matinada, quan comença la rutina de fogots i pixera, fins que caus rendida i t'adorms de les 7 a les 8 del matí.

I així, anar fent, mentre esperes que la química supleixi els components que el teu cervell, una mica destarotat per la manca de son, no es veu capaç de repostar.

Que ningú es pensi que una es torna com la Marguerite Gautier estirada al divan, només que cada dia ets més conscient de tu mateixa. Vaja, que fas el que fa tothom però tens la sensació de què t'estàs prenent el pols cada cinc minuts. I això no és gaire bo.

Déjà vu

Diari de bord. Data estelar: 020316. Dia 23

Avui el neguit ja era seriós. Son pare i jo fèiem cara de circumstàncies i començàvem a pensar opcions per saber-ne alguna cosa. Finalment, la campaneta del Facebook ha sonat:

- Ei pares! Tot genial, b, la vida es dura aqi xo fem el q podem :) el dia 10 tanquen el camp i men vaig a viatjar. X casa tots b? Una abraçada!

...

Bé, l'escassedat fa que tan poca cosa sembli un regal ostentós.