Diari de bord. Data estelar: 240219. Dia 44

Son pare:

- Què tal, com estàs? Tot bé?

Mon (son) fill:

- Ei, pare, tot bé si. Està nevant aquí avui.

Son pare:

- On ets?

Mon (son) fill:

- Thessaloniki. En teoria el judici (a l'amic refugiat sirià que fa tres anys que el tenen engarjolat) era fa uns dies, però un dels advocats d'ofici va decidir deixar el cas a l'últim moment i l'han ajornat al 19 d'abril.

Son pare:

- Uf!

Mon (son) fill:

- Sí, però bé, el volien canviar al desembre, així que podia haver estat pitjor. Suposo que em quedaré pels Balcans un temps.

Son pare:

- Ok. ja ens aniràs dient.

Mon (son) fill:

- Per casa tot bé?

Son pare:

- Sí, tot ok.

Mon (son) fill:

- Guai, una abraçada pare!

Sembla que la dita aquella que diu que si no tens padrins no et bateges és perfectament transportable a la justícia grega. Sospito que això és cosa sistèmica estimat Watson. Vols dir Clídice Holmes? Vaja, vaja, vaja.