[8]"Heus ací que, avançant lentament, els jocs votius precedeixen el magne seguici, al qual donaven un bellíssim ornat les suggestions de cadascú. Aquest, cenyit amb un cint representava un soldat; d'aquell de la clàmide ajustada, les sandàlies i els venables en feien un caçador; un altre amb sabates daurades, drapat d'una vestidura de seda i portant preats ornaments i, lligada al cap una cabellera postissa, amb passa indolent estrafeia una dona. Més enllà, un altre que es feia remarcar per les gamberes, l'escut, el casc i l'arma, hauries cregut que sortia d'un joc de gladiadors. Tampoc no mancà qui, amb les torxes i la púrpura, fes el paper de magistrat, ni qui amb capa, bàcul i borseguins, i una barba de boc, fes veure que era un filòsof, ni aquells que, segons com fossin les canyes, anessin disfressats, ara d'ocellaire amb el vesc, ara de pescador, amb els hams." (llibre XI)
Apuleu. Les metamorfosis, Vol. I i II. L'ase d'or. Barcelona, 2012. Fundació Bernat Metge
Aquest cercavila descrit, els jocs votius a la deessa Isis del segle II dC, ara que acabem de passar un carnestoltes ben galdós, em sembla prou escaient, per tal de comprovar com els costums es perpetuen, sota noms i excuses diferents, amb el pas del temps.
Catalogació: Els clàssics llatins i grecs no ens els hem de perdre mai i més si, com en aquest cas, et parlen directament, de forma perfectament moderna i intel·ligible. Per a informació seriosa sobre l'obra cliqueu el link del títol.
Per cert, el títol de L'ase d'or sembla ser que li va posar Agustí d'Hipona. I aquest és un d'aquells coneixements, perfectament inútils en el meu dia a dia, que adoro col·leccionar.
