Ja hi tornem a ser. Ara ja feia massa temps que el vèiem voltar per aquí. De bon humor, no cal dir, però no era ben bé allò al que estàvem acostumats.
Demà agafa un vol cap a Gaziantep, al Kurdistan turc, a la zona del terratrèmol, per anar a "donar un cop de mà".
- On pararàs?
- Havia d'anar a casa d'un que conec, però ja no hi ha casa. Ja ho veuré quan hi sigui. D'aquí un parell de mesos torno, em penso.
- Prova de dir-nos alguna cosa entremig.
- A veure si trobo Internet.
- D'acord. Fes bondat.
Sí, ho sé, fa molt antic dir "fes bondat" a un que se'n va a una zona de terratrèmol a ajudar. Però "fer bondat" no només vol dir ser bona gent, vol dir: ves amb compte, cuida't, prova de fer-me patir menys, ves que sóc ta mare i tot aquest tipus de coses, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!