Conversa amb el pare:
- Que són d'ós?
- O d'ós o delefant d les neus xd Vem pujar a un llac congelat a turkia, crec q som els primers en pujar despres d lhivern pq no hi havia cap rastre huma Pero dós nestava ple, i semblaven prou recents, d la nit anterior potser
- Per on estàs ara?
- A turquia A bursa
- Estàs bé?
- Sisi, tot genial
- Ok Una abraçada molt forta fill
- Una abraçada
En el proper diari d’abord descobrirem què fer quan et trobes cara a cara amb un ós, no us el perdeu!
ResponEliminaEl teu noi no podria pujar a la Mola o a Montserrat com els joves com a molt fan?. És molt lluny Turquia i està ple de moros a la costa i a l'interior.
ResponEliminaDe fet, el noi, i son germà, i son pare, i sa mare, ja ha dormit prop de l'ós, al Pirineu, i només amb la lona de la tenda com a protecció, en un bivac que vam haver de fer un dia d'agost després de perdre'ns tot fent el GR-11. La virtut que tenen els animals salvatges és que, normalment, tenen més por de tu ells, que no pas tu d'ells i, per tant, poc que els veuràs ^^ I sí, la Mola, Montserrat, la Pica, tots estan molt bé, ja els ha fet, i el món sempre se li ha fet petit. El gen gitano, ja se sap :)
ResponEliminaSempre està genial, ton fill, ni que estigui en els lloc més recòndits (per a nosaltres), aquest gen també és d'agrair!!
ResponEliminaUna abraçada... d'ós...
ResponElimina