tag:blogger.com,1999:blog-1224236369311890398.post6500506835133112914..comments2024-03-27T12:50:28.446+01:00Comments on El món s'acaba ...: Literatura juvenilClidicehttp://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-1224236369311890398.post-90586497299557660092016-02-09T13:12:00.491+01:002016-02-09T13:12:00.491+01:00^^ uiiiii XeXuuuuu que estàs caient al costat fosc...^^ uiiiii XeXuuuuu que estàs caient al costat fosc de la forçaaaaaa!<br /><br />La resposta al teu comentari me la dones tu: per un criteri merament econòmic es parcialitza la literatura i s'acaba tractant els joves de discapacitats. Quan jo era MÉS jove encara, més o menys pel pleistocè, les criatures ens guiàvem una mica pels títols, com diu en Girbén, allò de què el primer dia que et fan mirar el diccionari, el primer que busques és "merda", "tita", "caca", "cul", "pet" ... i rere això acabaves tenint un criteri. És clar que quan vaig agafar el meu exemplar d'"Així parlà Zaratustra" en paper bíblia no vaig entendre ni les comes, però va ser un començament, i no em vaig rendir. I és que en el fons, del que es tracta, no és que et classifiquin un llibre com a juvenil perquè "no és prou bo", conec uns quants llibres excel·lents, de temàtica clàssica, classificats com a tals pel sol fet de procedir de les files de la literatura catalana. I l'Olga Xirinacs te'n podria fer cinc cèntims, en Toni Cucarella (l'autor d'una de les deu millors, sinó la millor novel·la publicada en català els últims vint-i-cinc anys), el mateix Salvador Macip ... que a causa de la manca endèmica de promoció que té la nostra cultura, es veuen condemnats al menyspreu i l'oblit.<br /><br />Una obra com "Quina lenta agonia la dels ametlers perduts" d'en Toni Cucarella (Xàtiva), excel·lent, universal -perquè aquesta és la qualitat de la bona literatura, parli de la guerra civil o del whatsapp-, si se la condemna als instituts, se li tanca la porta del comprador adult, que perd interès per allò que ens hem acostumat a identificar com a sèrie B.<br /><br />Saps quin llibre em va impressionar profundament quan tenia 12 anys? 'Fam' de Knut Hamsun. És una obra infantil? No pas. Me la van fer llegir al col·legi? I ara! les monges ni sabien que existia en Hamsun, premi Nobel al 1920, i després, a l'institut, amb els professors d'esquerres, tampoc ens els farien llegir mai, per la seva relació amb el nazisme. Què vull dir amb això? Doncs que les classificacions només instauren el prejudici cap a qualsevol obra i cap a la capacitat del lector, que ho veu més com una obligació -"ara a llegir el Mecanoscrit perquè toca"- que no pas una ocasió de créixer i renéixer després de cada obra.<br /><br />La lectura és, ha de ser, una aventura constant. I això té a veure amb la seva universalitat i atemporalitat, no amb el tema, que, en el fons, és el de menys. I, sobretot, amb l'amor a la llengua, a les paraules, com tenia en Hamsun.Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1224236369311890398.post-86291100609164704392016-02-08T15:39:16.662+01:002016-02-08T15:39:16.662+01:00Avui estaríem força d'acord, però espera que v...Avui estaríem força d'acord, però espera que vaig a prendre una pastilla, que això no passa cada dia i em poso nerviós.<br /><br />Jo sí que crec que hi ha literatura destinada als joves, cosa que això no vol dir que els joves no puguin llegir llibres per 'grans', si són prou madurs per fer-ho, però els 'grans' no tindran interès en llegir coses que ja els queden lluny en el temps i que ja no els emocionen com abans. Literatura que busqui emocionar a un públic que viu molt intensament és viable, res a dir al respecte.<br /><br />El problema és que tu facis una obra amb tota la teva il·lusió, una obra per a adults, i que l'editor de torn et digui que està destinada a un públic juvenil. Això és el que crec que li ha passat a en Macip algun cop. En la meva opinió, quan això passa, és que el text no té prou qualitat per ser considerat llibre per a adults, i li pengen una etiqueta que no és. Fa mal, és clar, perquè t'estan dient, amb bones paraules, que no escrius prou bé com per agradar al públic, però que potser els adolescents descerebrats passen una bona estona llegint-te. Perquè el que sí que estarem d'acord és que l'etiqueta de literatura juvenil pressuposa que els joves són uns curts de gambals que s'empassen qualsevol merda, i això no és així. I quan hi ha un bon llibre destinat a joves, també ho perceps quan ets gran, encara que no t'interessi tant, però saps que és un bon llibre i que has fet tard a llegir-lo. El que dic jo 'no tractar els joves d'idiotes'.Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1224236369311890398.post-91064414323632629002016-02-08T14:37:21.971+01:002016-02-08T14:37:21.971+01:00Quan era jove de borrissol i granets m'atreien...Quan era jove de borrissol i granets m'atreien especialment alguns títols de les lleixes de casa: "El segon sexe" de la Beauvoir, l'"Eros i civilització" del Marcuse... No sé què esperava trobar-hi;-)en Girbénhttps://www.blogger.com/profile/10590547499074724302noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1224236369311890398.post-21029263338610784612016-02-08T13:10:00.109+01:002016-02-08T13:10:00.109+01:00Totalment d'acord. I la situació me la conec b...Totalment d'acord. I la situació me la conec bé...Salvador Maciphttps://www.blogger.com/profile/15880880832583847029noreply@blogger.com