Un diumenge al matí

Els diumenges al matí ma sogra veu la missa per la TV. Bé, va fent zapping de misses, amb preferència a la de Montserrat sobretot perquè, com diu ella: "és com un teatre i els escolans canten molt bé".

Avui estem les dues soles. Ella (recordem: 98 anys) amb la seva missa mentre jo trastejo pel pati. Lligo les tomaqueres, els trec els cavalls, penso en fractals o en com converteixo les tomaqueres de trifuncionals a arquetípiques, i m'imagino mil articles diferents sobre aquests temes que mai no escriuré: les tomaqueres i la trifuncionalitat, per exemple.

De música de fons escolto l'"oh! Senyor!", els ocells, algun gos, algun cotxe i rego per treure el fang que va caure ahir i va deixar la taula del pati tota pigallada. Passo la mà pel damunt de les herbes aromàtiques -sajolida, espernallac, alfàbrega, farigola, menta, romaní, espígol- i me l'enduc al nas, les cames pel gerani dels mosquits i em puja l'aroma de tarongina tan curiosa que fa. Cullo força julivert, el tallaré i el congelaré per quan no n'hi hagi.

Em canvio els esclops del pati per les xancles, recullo el julivert i, quan vaig a obrir la mosquitera, m'imagino que trobaré la padrina Dolors, la mama, amb el seu cabell blanc i la seva mirada seriosa al davant de la missa.

M'ha xuclat el forat de cuc i he retornat a la realitat, i m'ha fet una mica de mal, perquè fa trenta-cinc anys que la trobo a faltar.

Padrí Cirilo i padrina Dolors, als 67 i 64 anys, quan jo tenia dos anys