Tant li fot CLVI

En política és essencial saber com van ser les coses, com són,  com seran i, a poder ser, no és sobrer tenir clar com haurien de ser, ni que sigui per entrenar la glàndula de la decepció. 

Tant li fot CLV

Que ningú et recordi, aquesta és la mort més certa.

Tant li fot CLIV

A dies, tot fent-me gran i veient que no tinc néts,  tinc por de no poder passar a ser una anècdota per a una altra generació. 

La fi del progressisme il·lustrat d'en Ferran Sáez Mateu

 

"Per una raó o una altra, la majoria d'intel·lectuals, homes i dones, han renunciat a posar damunt la taula contradiccions cada vegada més absurdes, en part per por a la cancel culture i en part també per pura condescendència. Allò que avui sembla una posició segura i confortable potser es convertirà amb el temps en un retret. Tot té un context i una explicació, evidentment. La frenologia del XIX justificava el rígid determinisme social de l'època, de la mateixa manera que la "teoria" queer resulta coherent amb un món que es considera canviant, fluctuant, líquid. Són dues metanarratives, per dir-ho com Lyotard, orientades a l'autocomplaença col·lectiva i a l'anar fent intel·lectual -un anar fent, insistim, que les generacions futures potser jutjaran amb la mateixa duresa amb la qual nosaltres avaluem avui els científics que fa un segle es van deixar entabanar per la frenologia."

Sáez Mateu, Ferran. La fi del progressisme il·lustrat. El debat natura/artifici en la política. Barcelona, 2024. Pòrtic Edicions.

Catalogació: En un món en l'estètica ha substituït l'ètica cal agrair que, fent concessions a la comunicació actual - capítols curts, llenguatge entenedor- algú s'entesti en debatre si la realitat què vivim és una virtualitat pretesament natural. Llibres que calen.

Tant li fot CLIII

Ser dona és la cosa més política que conec.

Tant li fot CLII

 Tot allò que no et puguis endur al més enllà no et pertany. Estem en usdefruit, tinguem-ho clar.

Tant li fot CLI

Podent fer un better end van acabar fent un bitter end.

Por qué fracasan los países d'Acemoglu-Robinson

 

"Para quienes piensan que el destino económico de un país está predeterminado por la situación geográfica o el legado cultural, Daron Acemoglu y Jim Robinson tienen malas noticias. Son las instituciones artificiales, y no la naturaleza del terreno ni la fe de nuestros antepasados, lo que determina que un país sea rico o pobre. Con una síntesis brillante del trabajo de teóricos de todos los tiempos, desde Adam Smith a Douglass North, además de una investigación empírica de la actualidad más reciente por parte de historiadores económicos, Acemoglu y Robinson han escrito un libro conviencente e interesante a partes iguales." Niall Ferguson

Acemoglu, Daron - Robinson, James. Por qué fracasan los países? Barcelona, 2012. Deusto. Digital.

Acemoglu, economista turc-americà, d'ascendència armènia és professor d'Economia al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Robinson, economista i politòleg britànic, de la Harris School of Public Policy de la Universitat de Chicago, ens evidencien la teoria de la importància de les institucions inclusives o extractives en el desenvolupament de la prosperitat de les distintes nacions del món. El perquè de tot plegat necessari a l'hora de poder desenvolupar un criteri ètico-polític connectat amb la realitat.

Catalogació: si vols fer política, has de llegir, molt.

Comportarse como adultos de Yanis Varoufakis

 

"Avanzada la noche, Larry se recostó en la silla y me ofreció un consejo ... Lo planteó de la siguiente manera: tenía que hacer una elección. Podía ver las cosas desde dentro o desde fuera. Los que escogen quedarse fuera pueden decir lo que les apetezca. Pero los que están dentro no les prestan ninguna atención. Los que están dentro, en cambio, pueden acceder a esos lugares donde es posible hacer realidad sus ideas. las personas que ostentan el poder escuchan todo lo que dicen. pero los que están dentro deben acatar una ley inquebrantable: no criticar nunca el resto de los que están dentro. Toda una advertencia."

Varoufakis, Yanis. Comportarse como adultos. Barelona, 2017. Planeta

Quina pastilla prendràs, la blava o la vermella? En aquest món de mones, formar part dels que prenen les decisions té les seves servituds. Però tu a què has vingut a la política? A servir o a servir-te'n? Són preguntes essencials que marcaran la teva trajectòria. Segons quina serà la resposta no només no et faràs rica, sinó que, els mateixos que et criticarien si te'n servissis, et diran estúpida. Però bé, aquest no és un tractat sobre la condició humana.

Catalogació: Què fa un professor com vostè, senyor Varoufakis, en un govern com aquell? Europa té futur? Si us plau, no em feu respondre. Òbviament, de lectura obligatòria.

Qui de casa se'n va d'en Toni Cucarella

 

"Que donaria jo per tornar a sentir el gust de la sal a la boca una rosca de pa amb oli i sal Miquel, a berenar! l'àvia em crida la mare és a ca l'ama Petra fent bugades agenollada frega el terra escura espolsa vindrà a sopar baldada l'àvia m'espera amb la rosca de pa amb oli i sal li l'agafe i me'n torne fugint al carrer perquè Ramo Sirera m'espera amb una rosca de pa amb vi i sucre i una fulla rovellada de ganivet per jugar a l'estacadeta faré sis anys i em regalaran unes espardenyes de careta i un plomier sense llapissos ni pintures Miquel, a berenar! Que donaria jo per tornar sentir el gust de sal a la boca"

[...] 

"L'esquela de l'home no mostra foto: nom i cognoms, edat de la defunció, tanatori on s'exposa el cadàver i església on se celebrarà la missa de cos present i el comiat del dol. Encara que l'esquela tinguera foto, seria d'un rostre que tampoc no em diria res. El temps que passa ens deforma els trets, prou que ho sabeu. Som capaços de reconèixer-nos quan envellim a l'ensems, i a còpia de retrobar-nos amb sovintejada freqüència i de mirar-nos cada dia, alors els canvis ens són imperceptibles. Mais, quan no hi ha hagut freqüència sinó llarga absència, els canvis del temps que passa poden ser pertorbadors. però el nom d'un amic no s'oblida pas. Ramon Sirera. je me souviens. Jo he de dir que l'havia buscat a la casa on ell havia viscut, i a la guia telefònica, guies noves i guies velles, però no l'hi havia pas trobat. per què ell no tenia pas telèfon? "

Cucarella, Toni. Qui de casa se'n va. Barcelona, 2024. Ed. Amsterdam.

Miro el full de notes esparses que vaig prenent quan llegeixo un llibre. No solc fer-ho en tots, només en els d'alguns autors que sé que s'ho val o quan, la casualitat, em posa al davant un fragment que em commou i em posa en estat d'alerta. Em faig gran i ja no passa gaire sovint, i em dol haver perdut aquell entusiasme desbocat d'anys ha, que em feia llegir totes les hores que no havia de dedicar a la interacció amb altres éssers humans. Potser perquè em semblaven més reals les vides dels llibres, o més sanadores, perquè en tancar les pàgines ja no m'exigien ni un minut més de la meva existència.

Miro les notes i he d'expressar la meva felicitat que Toni hagi tornat a escriure una novel·la. A voltes em trobo que no sé si sóc a Xàtiva o Rita-Candelària és Grúixenka. M'admira com em bressola en el valencià del xiquet que, en recuperar-lo de vell, ara afrancesat, em porta el record de com parlava l'oncle Francisco, exiliat a Marciac, que parlava un català anacrònic, pre-fabrià, n'est-ce pas? I la sal, com la magdalena, que ens omple d'enyorança d'uns paradisos perduts, que no van ser mai, més enllà del record. El regust amarg de la venjança, la injustícia, mestressa i senyora. La vida, sempre la vida, sense motiu, ni objectiu, que s'enceta en un accident i s'acaba, inexorable.

Catalogació: per Sant Jordi en Toni me'n va dedicar un exemplar que atresoro en la nova petita biblioteca que estic fent. No em cal dir que em fa feliç.