Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 17 de setembre de 2020

Tant li fot CVI

A la família del meu avi matern, el padrí Cirilo d'Albocàsser, eren tan pobres que gairebé se'n podia dir avarícia.

dijous, 3 de setembre de 2020

Tant li fot CV

Saps que estàs encetant un camí quan et menges totes les teranyines. I això val pel senderisme i la política.

dijous, 27 d’agost de 2020

Tant li fot CIV

Si, arribat a un punt de la vida t'interessa més la vida dels altres que no pas la teva, ves que no et convingui passar una estoneta a cal senyor psicòleg. Vaja, només és un suggeriment ja que, en realitat, estic del tot centrada en la meva vida i no et pensis pas que, si tu no ho vols, jo em preocupi massa de la teva. 

dilluns, 10 d’agost de 2020

Tant li fot CIII

El dia que algú gosi establir el "patró or" de la cultura catalana en forma, temps i espai, i la majoria el compri, ja podrem dir que la cultura catalana serà com la estrusca: extinta.

diumenge, 19 de juliol de 2020

Tant li fot CII

Quan llegeixo, o escolto, a algú que parla citant a tort i a dret, sempre m'assalta el dubte: ha llegit molt i té una memòria prodigiosa o s'ha après de memòria el llibre de cites cèlebres? En qualsevol cas els admiro la memòria, no la modèstia, és clar.

dimecres, 15 de juliol de 2020

Tant li fot CI

Amb els anys m'adono que cultivo la ignorància amb avarícia, com més estudio més ignorant em reconec.

dilluns, 13 de juliol de 2020

Persuasió de Jane Austen

d'aquí

"Jane Austen (Steventon, 1775 - Winchester, 1817) ... Exponent de la novel·la rural i de costums anglesa, però amb un fort component de `satira i paròdia social, escrivia de manera elegant i intel·ligent ..." (d'aquesta edició)

Austen, Jane. Persuasió. Barcelona, 2020. La Temerària

Catalogació: l'obra de Jane Austen no fa gens de nosa a casa i és dels llibres que vull en format paper. Trobar-ne noves edicions també és un plaer perquè, entre altres, la constatació de com es forja una "guia d'estimar i ser una bona esposa" en la nostra cultura i, a l'hora, veure que moltes coses romanen instal·lades en el nostre imaginari i com costa fer-les fora dos-cents anys després, sempre és un exercici necessari. La història? Bé, un "home-proveïdor" no accedeix a l'"heroïna-ideal" fins que troba els recursos necessaris per mantenir-la a costa de fer el corsari a les colònies d'ultramar. O alguna cosa d'aquestes. Però no cal patir-hi, els llibres tenen la gran virtut que es poden llegir a diferents nivells i sempre hi ha la possibilitat d'instal·lar-se en un d'amè i aquí, te'l pots beure a glopades. I tampoc fa cap mal reflexionar una mica, i fer recerca per internet, per exemple.

dimecres, 1 de juliol de 2020

Shadow de Zhang Yimou



Shadow (Ombra) de Zhang Yimou. Xina, 2018. 180 minuts. Direcció: Zhang Yimou. Guió: Zhang Yimou i Wei Li.

Catalogació: no sortiré ara de cap armari per afirmar la meva incondicionalitat al director Zhang Yimou, per tant, tot el que pugui dir de bo de la pel·lícula també ho ha dit aquesta crítica: https://www.hobbyconsolas.com/reviews/critica-sombra-nueva-obra-arte-zhang-yimou-422403 fins i tot en la seva avaluació del final. El que sí que em xoca més és que cap critica de les que he llegit fa referència a la pel·lícula del 1980 del mestre Kurosawa: Kagemusha, L'ombra del guerrer, a la que no puc deixar de visitar veient Shadow, per allò dels paral·lelismes en la trama psicològica, en l'estètica res a veure. Llàstima que no pugui tenir Zhang Yimou a mà i preguntar-li per la seva inspiració. Cal dir-ho: n'he gaudit d'allò més, perquè només cal deixar-te anar al dedins de les imatges.


dimarts, 30 de juny de 2020

dimarts, 16 de juny de 2020

Enyorances

Cirilo Tomàs i Biosca, ma mare i jo mateixa a Terrassa

Avui se m'han acabat els "quartos". Estava prou estressada com per prendre una decisió radical, després de fer tota la bondat del món en el confinament i la pandèmia: me n'he anat a l'Ikea de Sabadell!

Plovia a bots i barrals i, si hi ha una cosa al món que, per a mi, és similar a fer una travessa d'alta muntanya sola, és conduir per una carretera de revolts -la de Martorell a Terrassa- amb un bon xàfec. Vas sola, al cotxe m'he posat We shall overcome de Bruce Springsteen, anava picant Smints de maduixa, i havia d'estar pendent dels retrovisors, el trànsit ... o sigui que m'he pogut oblidar de les noses que em perseguien.

Com sempre que faig aquesta carretera, en pic albiro Terrassa penso en la frase que sempre deia el meu tiet Cirilo -si, Cirilo i no Ciril·li, coses de l'època: "si em donessin un cèntim per cada totxo -deia en veure Terrassa, on vivia- ja no seria mai més pobre". Aleshores no he pogut deixar de pensar en el tiet, germà de ma mare, que es va morir quan jo tenia cinc anys d'un tràgic accident. Curiosament, el tinc molt present sempre, les pessigolles del bigoti quan em feia petons i, sobretot, l'eco de la seva veu. Tot i que ell tenia filles, a mi em malcriava d'allò més. Al cap i a la fi, jo era la primera filla de la seva germana 15 anys més jove que ell.

El tiet Cirilo i jo mateixa

Un cop a l'Ikea no m'he entretingut gaire, per alguna cosa una és una professional i en menys de dues hores ja tornava a ser a casa amb una calaixera, dos caixons per sota el llit, uns "tàpers" i un termòmetre de cuina.

I, un dia més, de tots els dies de la meva vida, a casa hem parlat del tiet Cirilo.