Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 9 de desembre de 2018

més #putoshastags

porto tota la tarda escoltant #putesimfonies de #putobeethoven a #putomozart fa uns minuts m'he descobert a mi mateixa mirant amb #ullsvidriosos l'obra completa del #putowagner en una espècie d'#immersió folla en les #zonesdeconfort #putoestrésmàxim

què estaré tramant?

ai ai ai

Hastag #putosfiltres

avui m'he despertat i el primer que m'ha vingut al cap ha estat #putodostoievski m'he llevat i he anat al lavabo amb un #putoskaramazov #putesmemoriesdelsubsòl després de rentar-me la cara m'he mirat al mirall #putotolstoi gairebé caic posant-me els mitjons bo i dreta #putaannakarenina i és que hi ha dies en que voldries deixar de veure la teva vida sense el #putofiltre de les #putesnovellesrusses que has llegit tota la vida

a veure si demà em llevo amb el #putofiltre dels #putosvictoriansanglesos i hi poso una mica més de salsa amb un #putodhlawrence

divendres, 7 de desembre de 2018

Estimats Lluc i Joana. Contes des de la presó d'Oriol Junqueras

d'aquí

Junqueras, Oriol. Estimats Lluc i Joana. Contes des de la presó. Barcelona, 2018.Sàpiens

Catalogació: No es fa difícil imaginar-se l'Oriol amb els seus fills explicant-los aquestes històries. No són historietes fantasioses sinó històries fantàstiques per a fer aprenentatges reals. M'han agradat perquè són de l'estil de les històries amb les que hem fet créixer els nostres fills. M'han agradat perquè hi ha l'obstinació d'un pare que no renuncia a res, ni a allò que creu ni a la seva família. M'han agradat perquè ens recorden l'enorme injustícia que estan vivint les dones i els homes empresonats per defensar una idea que compartim tants. Si l'Oriol fos mon pare només podria sentir orgull. I ràbia, també.

dijous, 6 de desembre de 2018

La clau de Junichiro Tanizaki

d'aquí

"1 de gener
Aquest any que encetem començaré a escriure sobre un tema que sempre m'havia guardat de tractar en aquest diari. Fins ara havia evitat de dir res sobre la relació que antinc amb la meva dona i sobre la nostra vida sexual per por que ella ho pogués llegir d'amagat i s'ofengués. Ara bé, com que estic segur que sap perfectament en quin claix del despatx amago el diari, he decidit que d'ara endavant ja no em preocuparé de si el llegeix o no."
Tanizaki, Junichiro. La clau. Barcelona, 2018 (2). El cercle de Viena.

Catalogació: al febrer d'enguany un llibre m'enviava a Tanizaki, i, és clar, res millor que retrobar-me amb l'autor de bo de veres. L'erotisme japonès és com tota la seva estètica, un joc de llums i ombres, pàl·lids reflexes, mirades, dubtes, suposicions. Res és descarat ni descarnat. Ell escriu un diari, ella escriu un diari. Ell llegeix el diari d'ella? Ella el d'ell? Fins i tot quan s'escriu el que es pensa en pensa en allò que s'escriu, en allò que llegiran? Si s'ha llegit Elogi de l'ombra ja s'ha fet el primer pas per comprendre millor La clau, que mai es pot llegir sota el filtre de la nostra cultura.

diumenge, 2 de desembre de 2018

Diari de bord. Data estelar: 021218. Dia 59

Fa uns dies, son pare:

- Hola fill, què tal? com va tot?

- Ei, pare! tot bé. Cuinant encara, però d'aquí a 3 dies desmuntem la cuina i aniré a passar un parell de setmanes amb la Hanna que ja acaba de treballar. Per casa tot bé?

- Sí, fill, tot bé. La mare pregunta si per Nadal vindràs?

- Hum! no ho crec, però potser sí.

I ara què? poso el cobert o no el poso? No sé pas de què m'estranyo.

dimarts, 20 de novembre de 2018

L'acusació de Bandi

d'aquí
Al lector
Cinquanta anys en aquesta terra del Nord
tot vivint com un autòmat
tot vivint com un humà sotmès al jou
he escrit aquestes històries
no encoratjat pel talent
sinó per la pura indignació
no amb tinta i ploma
sinó amb els ossos xops de sang i de llàgrimes.
Les meves històries
són àrides com el desert
rudes com una prada salvatge
ferides com un invàlid
tosques com eines de pedra.
Lector,
et prego que llegeixis els meus mots!
Bandi

Bandi. L'acusació. Relats prohibits de Corea del Nord. Barcelona, 2017. Edicions del Periscopi

Catalogació: dels que cal llegir si es té una mica de consciència política, no tant per allò de què es pugui dir mal del comunisme, sinó per allò de què cal ser molt conscients d'on pot anar a parar la humanitat - rusc. I és que, siguis del parer polític que siguis, te n'adones que, en el fons, els humans no canviem gens ni mica. El filldeputisme és un esport universal i fotre al veí és molt més fàcil que fotre al que t'oprimeix. L'odissea que han viscut aquests texts per arribar al nostre món, allò que ens expliquen, talment una ucronia que s'ha fet realitat, no legitima res nostre, però si que ens explica en com d'aberrant pot arribar a ser la conducta humana.

divendres, 9 de novembre de 2018

Diari de bord. Data estelar: 091118. Dia 36

- Hola fill, què tal? com va tot? aquí tots bé.

- Hola pare, tot bé, cuinant des d'una casa a Buir i distribuint-ho pel bosc :) una abraçada.

Bé, ara ja sabem com funciona part de la intendència dels que viuen al capdamunt dels arbres a Hambach.

dimarts, 6 de novembre de 2018

Matar De Gaulle d'en Joan Daniel Bezsonoff

d'aquí
"La senyora Marie-Thérèse també participava en les activitats d'un club. hi organitzaven excursions fins a Chartres o als penya-segat de Normandia. Els vells s'ensenyaven amb orgull les fotos dels néts. Escoltaven discos de François Deguelt, Jacqueline François i Jean-Claude Pascal, aquell minyó tan ben educat i tan elegant. Menjaven massa. Jugaven a cartes i, quan havien begut un xic més, Déu meu, explicaven acudits. Els dies passaven. Els vells anaven perdent, de mica en mica, noves facultats. El cercle de les passejades s'anava reduint, però estimaven la vida, com una gavina que vola en el cel.
- I tu, Anatole? Com va la bota?
- Com la sabata, tia. Tot m'iria prou bé si De Gaulle hagués pas decidit d'abandonar l'Algèria ...
- Comencis pas a me parlar de política ... Ja sabes que m'interessa pas cap bri."

Bezsonoff, Joan-Daniel. Matar De Gaulle. Barcelona, 2014. dgt. Empúries

Catalogació: Grup 62 la té com a novel·la negra i potser sí que en té l'estructura, hi ha una possible víctima, uns victimaris, el seguiment d'uns protagonistes ... però jo no li veig la negror a un relat escrit en un, amb permís, pus bell catalanesc del nord, que ens endinsa en el drama viscut pels pieds noirs a l'haver d'abandonar la colònia africana, en la seva desubicació, en la diglòssia lingüística i, en el fons, en l'abandonament en el que ens sentim les persones immergides en els vaivens de la història.

diumenge, 4 de novembre de 2018

Diari de bord. Data estelar: 041118. Dia 31

Ahir vaig comprar el meu primer "blablacar": 16 euros per anar, avui a les quatre de la tarda, de Lotte a Kolhn. Evidentment, qui hi va és el noidelamare, el qui, fins ara, m'ha fet comprar tot de bitllets estrambòtics (un d'autobús de Cardiff a Londres, un d'avió de Hanoi a Ulan Bator ...) via missatge de Facebook i en idiomes dels que no en tinc gaire idea, començant pel meu english potato level.

Què per què se'n va de Lotte a Kolhn? Doncs si no us ho ha explicat a vosaltres, a mi tampoc. Res, una nota més per a la bitàcola.

dissabte, 3 de novembre de 2018

Jerusalem de Gonçalo M. Tavares

d'aquí
"En temps de guerra, la necessitat primària d'alimentació va quedar en un segon pla. Com si existissin altres feines més urgents; en aquest cas, no morir. No morir era més important, més urgent, que menjar. Puc menjar més tard, no puc evitar morir més tard. I aquesta urgència en relació a les armes feia tolerable l'apetit de l'estómac, una cosa ara impossible d'acceptar."

Tavares, Gonçalo M. Jerusalem. Barcelona, 2018. Ed. Quid Pro Quo

Catalogació: Hi ha un cànon, publicat el 2009, que es diu 1001 libros que hay que leer antes de morir, de José-Carlos Mainer i Peter Boxall, on diuen que hi surt aquest llibre de personatges ratllant els límits, tristament tràgics i de tragèdies absurdes. Ja en tinc un de llegit, doncs, ara no sé si estic més a prop de la mort o si la gran anivelladora em respectarà el temps suficient per llegir-los tots. Com què no tinc el llibre dels 1001 m'estalvio saber-ho.

Ah! i senyors editors, si us plau, en Hinnerk no "es reia" ni apunta "d'esquenes", ja sabem que els personatges de Jerusalem són exòtics, però més d'una esquena en un sol ésser humà es fa estrany. Facin més galerades! Arruïnin-se amb estil!