"Als ulls d'un nouvingut, Arrakis sol fer l'efecte d'un paratge hostil. Un estranger pot pensar que res no podria viure o créixer aquí, que aquest planeta és un autèntic erm que mai no havia estat fèrtil i que mai no ho seria.
Per a en Pardot Kynes, el planeta era només una expressió d'energia, una màquina impulsada pel seu sol. Només calia reorganitzar-lo per adequar-lo a les necessitats humanes. i la seva ment va dirigir-se directament a la població nòmada del planeta, el frémens. Quin repte! Quin instrument que podrien ser! Els frémens eren ua força ecològica i geològica amb un potencial gairebé il·limitat."
Herbert, Frank. Dune, Muad'Dib, El Profeta. Girona, 2021. Raig Verd i Mai més. Traducció de Mauel de Seabra.
Em vaig immergir en la ciència ficció a l'adolescència, com pertoca, però aleshores Dune el vaig mirar de reüll, jo era d'Asimov, la ciència i la versemblança. Dune té, per a mi, el defecte del messianisme, com Matrix. Els herois màgics i redemptors em fan molta mandra, però bé, no cal dir que literàriament acompleix totes les expectatives i que no és pas gens sobrer llegir-lo. Curiosament, ara, amb el canvi climàtic i la crisi energètica, resulta més moderna que abans. Continuo sentint-me incòmoda amb la cosa màgica, però ja no tant. Al cap i a la fi també he llegit Harry Potter, no?
Catalogació: em fa feliç haver comprat aquests tres llibres en un a l'avançada i tenir un dels 1.900 primers exemplars d'aquesta traducció.
