Dodsworth (Desengany). EEUU, 1936. Producció: Samuel Goldwyn. Direcció: William Wyler. Guió: Sydney Howard (basat en una novel·la de Sinclair Lewis). Amb: Walter Huston, Ruth Chatterton, Mary Astor, David Niven, Paul Lukas.
Schneider, en el seu canon (1001 pel·lícules que cal veure abans de morir) en diu: "La convincente adaptación que hizo William Wyler de la novela de Sinclair Lewis sobre la desintegración de un rico matrimonio estadounidense, representa la cima del cine inteligente de Hollywood. [...] Los aspectos más notables son su complejidad moral y su tono agridulce. [...] Desengaño es un grato recordatorio que hubo un tiempo en que Hollywood hacía películas para adultos." La desintegració d'un matrimoni es fa evident quan, en un tour per Europa, es troben fora del seu entorn social que els mantenia units.
Rere El fill únic d'Ozu, faig una ullada al any 1936. Top Hat amb Fred Astaire i Ginger Rogers, Modern Times de Charles Chaplin, Mr. Deeds Goes to Town (El secreto de vivir) de Frank Capra, Camille de George Cukor entre altres i aquesta, Dodsworth, el cim del cinema intel·ligent de Hollyood, que em fa pensar en que caram ha estat fent Hollywood els últims vuitanta-sis anys! Probablement propaganda, farfatalla, fast-food, remakes, moltes guerres i poques històries. Sempre he tingut la sensació que, amb el cinema, ens passa com amb el menjar, que hi ha un abans i un després de les guerres del XX i que el nostre gust es va desvirtuar amb la limitació gastronòmica de la postguerra i, quan vam necessitar referents més enllà de l'Avecrem, vam caure en la infàmia de la crema de llet de la cuina francesa. Al cinema, com a la cuina, explicar històries amb personatges tridimensionals és l'equivalent a cuinar plats que et remetin als gustos primigenis o que et transportin a paisatges i experiències que t'expliquin, o et qüestionin, la condició humana i no pas com, manta vegades, rere el soroll de l'efectisme, només trobem missatges banals, 2D, massa propers al feixisme que "nos hemos dado entre todos".
A Dodsworth, d'entrada, tenim un film amb el guió fet per Sydney Howard (Allò que el vent s'endugué) basat en una obra de l'eminent Premi Nobel Sinclair Lewis , amb la producció de Samuel Goldwyn, la direcció de William Wyler (Jezabel, La lloba, Vacances a Roma, Ben Hur, Funny Girl ...), música del prolífic Alfred Newman i protagonitzat per Walter Huston (El tresor de Tierra Madre del seu fill John Huston), Ruth Chatterton (actriu, pilot d'avió i novel·lista. Amiga de la pilot aventurera Amelia Earhart), Mary Astor (El falcó maltès amb Bogart i també novel·lista), el gentleman més gentleman de tots els gentlemans del cinema: David Niven, Paul Lukas ... Si em permeteu la recomanació, feu un viatge per les biografies i constatareu dues coses: una, són vides interessantíssimes i dues, destrueixen el mite de què els "americans" (genèric) no tenen història, ja que la majoria són exiliats europeus.
És clar que, si fem servir les teories de l'estètica de la recepció, ja veieu que prefereixo una història, no cal que sigui ni bona, ni important, ni heroica, ben explicada, sense xoriguererismes, a la manera chejoviana, naturalment.
