Diari de bord. Data estelar: 280323. Dia 12

 - Ei pares, em podeu venir a buscar al Prat demà a les ...

- Sí, estàs bé?

- Guai. Pseee, estic bé, però porto ja 6 dies amb diarrea, tinc algun virus (no crec que sigui còlera XD), jo crec que giardiasis o alguna cosa així. I estic una mica dèbil per a ser d'utilitat aquí, així que he decidit tornar.

Sospir. Llegeixo que la giardiasis és un paràsit que agafen molt al nord de l'estat de Nova York, també anomenada la febre del castor. Vaja, que se n'ha anat al Kurdistan a agafar una malaltia americana? Amb aquest xiquet sempre aprenc coses, ves.

Diari de bord. Data estelar: 250323. Dia 9

Xat familiar. 

- Ei pares, demà passat marxo d'Adiyaman cap a Hatay.

El pare: Molt bé fill, ves informant.

- De moment tot b x aqi, no se exactament q mespera alla pero hi vaig amb un turc q va a colaborar amb algun grup, dema li preguntare millor amb el traductor, algo de cascos vermells (blancs?) si no ho vaig entendre malament. Es veu q a Hatay esta mes destruit q aqi.

La mare: es parla molt de què hi ha còlera. Ves amb compte.

- Cony xD. Jo porto dos dies malalt amb cagarrines, pero avui ja em trobo millor.

La mare: ts. Procura.

- No se q puc procurar

El germà: No beguis aigua dels bassals XD

La mare: Ja ho sé, però jo sóc ta mare i només tinc frases convencionals i una espardenya. Així pateixo menys.

- Intento no beure dels bassals, pero son tant temptadors a vegades.

Diari de bord. Data estelar: 170323. Dia 1

Ja hi tornem a ser. Ara ja feia massa temps que el vèiem voltar per aquí. De bon humor, no cal dir, però no era ben bé allò al que estàvem acostumats.

Demà agafa un vol cap a Gaziantep, al Kurdistan turc, a la zona del terratrèmol, per anar a "donar un cop de mà".

- On pararàs?

- Havia d'anar a casa d'un que conec, però ja no hi ha casa. Ja ho veuré quan hi sigui. D'aquí un parell de mesos torno, em penso.

- Prova de dir-nos alguna cosa entremig.

- A veure si trobo Internet.

- D'acord. Fes bondat.

Sí, ho sé, fa molt antic dir "fes bondat" a un que se'n va a una zona de terratrèmol a ajudar. Però "fer bondat" no només vol dir ser bona gent, vol dir: ves amb compte, cuida't, prova de fer-me patir menys, ves que sóc ta mare i tot aquest tipus de coses, no?

Diari de bord. Data estelar: 221222. Dia 154

- Em podeu venir a buscar a Martorell?

- I tant!

Sembla que el Nadal a Grècia no li feia tanta patxoca.

Ah! i del fons de la motxilla surt un souvenir: una ampolla d'aigua de l'Azerbaidjan. N'hi ha que porten imants de nevera, ves.

Diari de bord. Data estelar: 171022. Dia 88

Telegram

- Esteu bé, fill?

- Bé, avui hem passat el matí a l'hospital. La Sònia té una pedra al ronyó, però bé, ara ja està millor. Demà volem a Grècia i ella tornarà, jo em quedaré per Thessaloniki un temps.

- Ah, bé, ok. Una abraçada!

Al final Grècia està aquí, a la cantonada, no?

Diari de bord. Data estelar: 121022. Dia 83

 Del grup de Whatsapp "Pares i fills"

Jo: Glups!

El pare: Això és d'ós?

Ell: Si, Tb nhem vist duna manada de llops. I dun baby os

El pare: Carai!!!

El germà: Són fresques

Ell: Bastant

Jo: En quin país estàs?

Ell: Georgia

Jo: Al teu, vaja. Jordia 🤪

Ell: Si, aqi quasi tothom es diu georgi

Jo: Veus? Diuen que és molt xulo

Ell: Aixo es un glaciar al q ens vem enfilar abans dun 5000

Jo: ^^ Té,  mira, els Encantats 🤪

El pare: Molt xulo!!!

Sé que ho fa per tranquil·litzar-nos, però, ves, què voleu que us digui, això dels óssos i els llops a tocar no es pot dir que sigui gaire tranquil·litzador. Tanmateix, amb l'experiència acumulada, diria que no passa d'una anècdota simpàtica.

Diari de bord. Data estelar: 031022. Dia 74.

 Telegram, ahir:

Hola Pare! Estem a Tbilissi ara, dema marxem cap a les muntanyes al nord de Georgia. X casa tot b?

Això és Azerbaitjan amb uns avis q ens van convidar a esmorzar

I això uns volcans de fang

Molt xulo!!!

Per casa tot bé!!!

Una abraçada molt forta  i ves dient per on vas.

Diari de bord. Data estelar: 250922. Dia 66

 Al Telegram:

- Hola fill. Encara estàs anat a l'Iran?

- Doncs no té pinta que ens donin visa, tal com està. Estem esperant resposta de l'ambaixada de fa 3 setmanes. Si ens la donen i decidim anar-hi ja us ho diré, però no crec que passi. De moment estem a Azerbaijan i anirem a Geòrgia i Armènia.

- Bé, em quedo més tranquil·la. Les notícies que arriben són preocupants.

Sempre em fascina la manera que té d'expressar "aniré cap aquí, aniré cap allà", com quan dius, agafaré la Línia 3 del metro de Barcelona, faré transbordament a Sants ... i tot això, sense pràcticament diners. Aquests sí que són nòmades i no els de l'anunci!

Diari de bord. Data estelar: 190922. Dia 60

 - Esteu bé, fill?

- Sí, sí. Tot genial. El Guillem va marxar i ara jo i la Sònia hem tornat al Kazakhstan. D'aquí a dos dies volem a Azerbaijan i, segurament, en una setmana, ens trobem amb l'Albert (Albert Casals, l'Albert i ell són companys de classe de ben petits i sempre s'acaben ensopegant pel món) a l'Iran. Una abraçada!

- Ves informant.

Diari de bord. Data estelar: 130922. Dia 54

 Del Telegram.

- Ei, fill, què tal?

- Bé, estic a Samarcanda, a l'Uzbekistan.

- Guai!

I l'aire s'omple d'aromes d'espècies, dels sons de les peülles de cavalls i camells, el brogit de mercats, turbants, sedes ,,,

Diari de bord. Data estelar: 030922. Dia 44

Bé, estic a bixkek, la capital de kirgistan, fent burocracia (vista Turkmenistan i iran). Vem estar molt per les muntanyes, vaig estar uns dies sol vivint amb uns pastors nòmades bastant amunt, i despres jo i la sonia vam anar a fer una excursió de 4 dies, vem pujar un coll a quasi 4 mil, es brutal. El primer dia jo vaig tindre un petit accident, una pedra va decidir rodolarme per sobre el cap i abonyegarmel una mica, pero res greu, vaig poder seguir lendema.

Diari de bord. Data estelar: 220822. Dia 32

 

El gran - a dalt- ens envia foto del seu GR-20 (Còrsega) acabat.

El petit respon:

Q guai!

Ja hem tornat de l'excursió i ara estarem un parell de dies a la ciutat. Aixo es del coll a 3900. De baixada he fer un cistell de rovellons, esta prou b aqst pais.

Ala-kul (Kirguizistan)

Geni i figura, si veuen bolets no se'n poden estar. I, veient la foto, jo també me n'aniria al Kirguizistan, ara mateix!

Diari de bord. Data estelar: 180822. Dia 32

Ei pares, estem a Karakol, Kirguistan. Vam estar pujant alguns llacs a Kazakhstan i avui anem a pujat el Ala-Kul, q es un llac a 3800 i seran uns 3 dies. Una abraçada!

La veritat és que li agraeixo els detalls, per a mi, fan incondicional dels mapes, l'oportunitat de seguir-li la petja pel Google Maps i saber coses d'aventurers i alpinistes d'aquestes terres que sempre han viscut en l'imaginari, em resulta impagable!

Diari de bord. Data estelar: 120822. Dia 26

Ei pares, vam estar uns dies a les muntanyes i després vam baixar a la ciutat, i ara tornem a marxar cap a uns llacs i des dalla ja tirarem cap a kirgistan, així q no se quan tornaré a tindre internet. El Guillem potser escriu coses a: https://pichistan.blogspot.com/2022/08/prefacio.html?m=1

Això és des del Furmanov (Amalty), un 3000 q vaig fer l'altre dia

Tanta comunicació? Aquest fill meu ha canviat. No em queixaré, per si de cas.

Diari de bord. Data estelar: 040822. Dia 18

Aquest dimarts:

- Ei mare, ja tinc els diners al compte, on t'ingresso lo del vol?

- Deixa-ho, Sant Jordi ja ha passat. Estalvia per quan m'hagis de portar a una residència.

- Ha ha, ok, merci. Val per un parell d'aniversaris.

- Vinga!

Tant ell com jo sabem que això no s'acomplirà i que tampoc hi ha res de mal. 

Ahir a les 12 de la nit:

- Ja estic a l'aeroport de Colònia, d'aquí a una hora i mitja surto cap a Istanbul.

- Ok, ves informant de tant en tant. Una abraçada molt forta fill.

Ens mirem, el meu home i jo, amb cara d'estranyats. Tanta comunicació -penseu que hi ha hagut anys en els quals no hem parlat ni un quart d'hora- ens atabala una mica. Ja ens hi acostumarem, és clar.

Diari de bord. Data estelar: 300722. Dia 13

Han estat uns dies d'entrades i sortides, avui, però, l'hem deixat al Masnou on l'ha recollit un Blablacar cap a Wiesbaden, d'on agafarà un tren a Frankfurt, on passarà uns dies en un Wagenplatz fins que viatgi a Colònia per agafar l'avió.

Aquesta vegada ha promès donar més notícies, a veure si és veritat. No té data de tornada, el que pot ser és que o torni per tornar a marxar o que enganxi el proper viatge i no el veiem en un any. Ja ens ho anirà dient.

L'altre? No sé si encara està aquí o ja se n'ha anat a Còrsega a fer el GR-20 tot sol, que la nòvia anava a Malàisia.

I nosaltres? Descansar, per fi, a casa, amb el poble mig buit, ah!

Diari de bord. Data estelar: 190722. Dia 2.

Mare, em pots comprar aquest vol? Et torno la pasta quan arregli lo de França (lo de França són els diners que té retinguts al compte després d'haver de fet de temporer per la mandra d'enviar un document). Són 330€. Cologne-Istambul-Shymkent-Almaty.

Ara ja sé com arribarà a Kazakhastan i no, no farà escala a Creta, però si a Istanbul. Al final serà el dia 4 d'agost. I com arribarà a Colònia? Doncs fàcil: autoestop, Uber o autobús. I sí, la mare l'ha comprat. I sí, la mare té fe en què li tornarà els diners. I sí, la mare odia molt i molt comprar bitllets d'avió. I sí, la mare sempre acaba comprant-los.

Diari de bord. Data estelar: 180722. Dia 1?

- Mare, el dia 1 d'agost surto de Creta cap al Kazakhstan. Ara vaig a veure com arribo a Creta. Et deixo el passaport perquè em facis una fotocòpia a la impressora si us plau.

- Ja ho saps oi que Creta és una illa i et cal arribar-hi? (mode ironia ON)

- Sí, sí. (no sé si se n'ha adonat)

- No et cal visat? Això del Kazakhstan no és a cals russos?

- No cal, és free visa.

- Vas sol?

- No, amb en Guillem de Viladecans, amb el que vaig coincidir a l'Índia.

- Ah! bé. Molt de temps?

- No ho sé, he parlat amb l'Albert Casals d'anar de l'Índia fins a Alaska a peu, per Nadal, amb aquella noia d'Alaska que va estar aquí casa, la seva filla de dos anys i la criatura que tindrà aviat.

- mmm molt bé, maco.

A veure, en aquest punt de la nostra existència, creieu, de debò, que res se'm fa estrany?

Diari de bord. Data estelar: 160222. Dia 67

 Avui a les 19:47. Whatsapp.

- Ei, que ens podeu venir a buscar a l'estació de tren d'El Prat?

- Sí, és clar.

Ens ha explicat una pila de coses però ben bé, no sabem encara perquè ha tornat, per dutxar-se, per la truita ... Ja ho esbrinarem, això rai.

Diari de bord. Data estelar: 280122. Dia 48

Jordi: Ahir em van robar la motxilla, amb el fogonet a dins 😂 però vaig trobar el lladre que m'ho va tornar i es va disculpar. Lisboa és un caos.

Pare: 😂😂😂😂 A nosaltres ens van voler robar i una dona ens va avisar, el lladre li va dir de tot.

Jordi: 😂😂 Jo ja ho donava per perdut, però el tio es va presentar al cap de dos hores on dormim a demanar-nos menjar, ja pensava que havia estat ell així que el vaig seguir i me'l vaig trobar intentant entrar una cadira d'oficina (també robada del campament de homeless on estem 😂) a una casa abandonada i, al final, em va convidar a entrar i m'ho va tornar tot 😂 li vaig regalar un paraigües que m'havien regalat 😂😂😂😂

Pare: 😂😂😂😂

Jordi: el tio havia viscut a Marató durant un temps, això em va donar punts.

Pare: Vaja, un artista.

Jordi: Bé, no el culpo, però ja li vaig dir que vagi a robar a la zona turística no a un campament de vagabunds 😂

Mare: 🤦‍♀️🤦‍♀️🤦‍♀️

Pare: 🤪

Marc (fill gran): Amateur ...

Jordi: Sí, ahir una ionqui ens explicava que havia robat una bicicleta elèctrica i l'havia carregat durant dues hores muntanya amunt i li havien donat 20 euros. I que des de llavors havia deixat de robar 😂 Per la motxilla, el fogonet i el paraigües li haurien donat 5 euros i encara gràcies 😂

Pare: Collons, la podia haver robat carregada!

etc.

Res, que avui al Whatsapp familiar hi havia més moguda perquè és l'aniversari del pare de la criatura.