Tant li fot CX

Com més m'hi fixo, més me n'adono que tots els que sempre parlen de meritocràcia només volen que els criteris d'avaluació estiguin basats en els mèrits ... d'ells.

Sansho Dayu de Keni Mizoguchi

La compra-venda d'éssers humans, la misèria, la crueltat, les tortures, la injustícia, la mort, la pèrdua no són suficients com perquè el protagonista renegui de la compassió: "Sense compassió, (empatia en diríem avui), un home ja no és humà".

"La visión del mundo de Mizoguchi es negra como boca de lobo: violencia, traición y crueldad están a la orden del día. Cambiar no es posible, solo oponerse permaneciendo fiel a un ideal. La lucha entre el bien y el mal es, en definitiva, una batalla que se libra contra uno mismo." Schneider, Steven Jay. 1001 películas que hay que ver antes de morir.

Sansho Dayu (L'intendent Sansho). Japó,  1954. 123 minuts. Direcció: Kenji Mizoguchi. Amb la gran Kinuyo Tanaka. 

Catalogació: Schneider la posa entre les 1001 pel·lícules ... segurament té raó, encara que tampoc és cap mèrit, no dubto del que es diu que totes les obres de Mizoguchi són obres mestres.

Un arbre de Nadal i una boda deFiódor Dostoievski. Il·lustrat per Oriol Malet

 

Un arbre de Nadal i una Boda d'en Fiódor Dostoievski. Il·lustrat per Oriol Malet. Traduït per Marta Nin. Barcelona, 2020. Comanegra

Catalogació: de l'autor em sembla que ja no cal que en parlem, oi? l'afegitó interessant són les il·lustracions d'un dels artistes de moda en el món de la il·lustració del nostre país, l'Oriol Malet. Enguany, a casa, hi ha hagut alguns regals de les seves il·lustracions, no pas perquè visqui a 400 metres de casa (mode presumir de famós ON) sinó perquè només veient aquesta portada ja estàs prestant-hi atenció. Una edició ben bonica, d'aquelles que m'agrada tenir fins i tot com a objecte.

Sátántangó de László Krasznahorkai

 

*d'Amazon

"Habría sido demasiado cómodo entender esa inesperada inmovilidad como la historia de una invitación que se desplegaba poco a poco, más bien percibía una amenaza difusa en la mirada muerta que en ese momento se volvía hacia él, pero en vano hurgaba él en la memoria, no había cometido ninguna ofensa por la que se le pudieran exigir responsabilidades; es más, en las horas difíciles, cuando el "hombre sufriente" se sume en as honduras liberadoras de la autoflagelación, se habia confesado que los cincuenta y dos años de su vida que habían transcurrido volando eran insignificantes en comparación con los combates encarnizados de los grandes destinos, así como el humo de un cigarrillo resulta imperceptible en un vagón de tren en llamas."

Sátántangó (Tango satánico) d'en László Krasznahorkai. Barcelona, 2017. Acantilado. dgt.

No sé pas si és gaire bona idea llegir distopies enmig d'una distopia, però la Maria, la parella actual del meu fill petit, grega, de Tessalònica, me'l recomana i, essent com és un autor d'una cultura que m'és del tot aliena -m'és més aliena Hongria que Corea, coses que passen, ves- faig l'esforç de kindleditzar-lo i llegir-lo. De l'autor en diuen "profeta del modernisme" i ens planta en un espai-temps humit, brut, pudent, angoixant, sense solució de continuïtat, o sigui que ja us podeu afigurar la dificultat de tirar endavant la lectura enmig del nostre propi marasme. Tinc la sensació que els escriptors de distòpies deuen estar tramitant els papers de l'atur perquè ja em diràs de què culleres parlaran ara, que ja només queda un nanosegon per declarar Houellebecq com a profeta. Interessant l'entrevista a El Mundo i a El País.

Catalogació: malgrat el seu zero amor pels seus personatges cal llegir-lo i potser rastrejar la seva col·laboració amb el director de cinema Béla Tarr.