Tant li fot CXXXV

 Autoestima volumètricodependent.

El monstre de Santa Helena d'Albert Sánchez Piñol

 

"Què s'esdevindria si reníssim en una mateixa habitació l'Amor, la Cultura i el Poder? Crec, Diari Meu, que tot va començar perquè un dia em vaig formular aquesta pregunta, d'altra banda tan frívola i banal.

El Poder: mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que és, un geni del Mal. I la llàntia que van dissenyar per tancar-lo i retenir-lo es diu Santa Helena."

Sánchez Piñol, Albert. El monstre de Santa Helena. Barcelona, 2022. La campana

A La pell freda, hi teníem una illa, uns monstres i dos personatges que es contraposaven, que escenificaven la lluita entre el Bé i el Mal. A la fi, són els monstres els que resten aliens a aquesta lluita merament humana. Aquí tornem a tenir l'illa i l'encarnació del Mal, del Poder, del Mal i el Poder que sotmeten la Cultura, que violen l'Amor i el monstre, que sorgint de la faula aterra enmig de la batalla entre aquests personatges. Un detall que m'ha agradat: les rates, que posen un fons de paroxisme, d'incomoditat continuada.

Catalogació: no em puc treure la sensació de què l'autor ha escrit aquest llibre "perquè pot", com un producte adequat al temps modern, o potser sóc jo que m'he tornat massa exigent i em comença a molestar que les coses m'entrin massa fàcils. Ves a saber.

Tant li fot CXXXIV

Les tradicions vindrien a ser supersticions ennoblides, oi? Ei, però a mi ja m'està bé, eh!

Bon any nou!