"Castoriadis distingeix entre heteronomia, els límits que atribuïm a Déu o a la natura, i que restringeixen la nostra llibertat, i autonomia, el límits que ens fixem conscientment nosaltres mateixos. En aquesta distinció rau el nucli d'aquest llibre.
Kallis, Giorgos. Límits, ecologia i llibertat. Barcelona, 2021. Ed. Arcàdia. Trad. Anna Llisterri.
En el primer món, al costat dels que creuen en déus hi conviuen els que creuen en la ciència com a religió substitutiva. Per a mi, la ciència és una eina magnífica per a dur a terme, i ensems a empènyer, el que realment importa, allò que dissenya el món humà: la filosofia.
Catalogació: dels necessaris. Un consell, cliqueu a l'hiperenllaç de Castoriadis.
➕
"Per a l'artista dibuixar és descobrir. I això no és només una frase bonica; és veritat, literalment. És, de fet, l'acte de dibuixar allò que força l'artista a mirar l'objecte que té davant, a disseccionar-lo amb la imaginació i tornar-lo a muntar; o, si dibuixa de memòria, l'acte de dibuixar el força a drenar els records, a descobrir el contingut d'observacions fetes. És un tòpic, en l'ensenyament del dibuix, que el quid de la qüestió rau en el procés específic de mirar."
Berger, John. Sobre el dibuix. Barcelona, 2016. Ed. Viena. Trad. Marta Pera Cucurell
Llegir i sentir com la mà mou el llapis guiada pel gran Berger.
Catalogació: prestatgeria dels imprescindibles.
➕
"Déu vos salvi, benignes oients, si d'aquesta benignitat, com sembla, depèn que l'espectacle us agradi. Si continueu sense fer soroll, us farem partícips d'un nou cas esdevingut en aquesta ciutat.
Vegeu l'escena que us presentem: aquesta és la vostra Florència, una altra vegada serà Roma o Pisa, cosa que farà morir de riure. Aquella sortida que hi ha allà, a la meva dreta, és la casa d'un doctor que va aprendre força lleis en el Buezio; aquell carrer, que està representat allà a l'angle, és el carrer de l'Amor, on qui hi cau no se n'aixeca mai més."
Maquiavel, Nicolau. El Príncep / La mandràgora. Barcelona, 2006. Ed. Destino. Trad. Carme Arenas. Pròleg
En un model literari clàssic, Maquiavel satiritza en aquesta peça la corrupció, l'estultícia i les baixes passions de la seva societat.
Catalogació: cal tenir-lo i són dos pel preu d'un ^^.
Ah! i bon any nou!
