Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 25 de març del 2024

Tant li fot CXLVIII

De tots els objectes que et provoquen sentiments, el més infame és el mirall. Autocompassió

dimarts, 19 de març del 2024

Fer política en l'imperi del jo d'en Xavier Godàs


"Actualment, definir riscos i anticipar situacions catastròfiques és un motiu d'anàlisi científica i de lluita política. De quina manera es poden revertir els danys provocats en la natura? Com l'activitat econòmica i la tecnologia poden garantir la sostenibilitat de l'entorn? En aquest camí, quins són els grups socials que més pateixen els efectes de la modernització? I quins poden ser-ne beneficiats o perjudicats a curt termini en la transició cap a la sostenibilitat?

[,,,]

La lliure determinació personal es veu condicionada per qüestions socials i biològiques (sexuals, fenotípiques, de posició socioeconòmica, de cicle de vida, funcionals) i per qüestions culturals (de gènere, d'adscripció o adhesió cultural o etnocultural). En la mesura que l'àmbit d'actuació és la persona i el seu cos, el subjectivisme polític es nodreix especialment de l'univers de les emocions. Modificar les pròpies emocions, i influir en les dels altres, té més repercussions immediates en l'entorn que no pas intervenir estratègicament en les relacions de poder."

Godàs, Xavier. Fer política en l'imperi del jo. Barcelona, 2023. Eumo Editorial.

Malauradament no és tan corrent com pugui semblar que, en política, es llegeixin llibres de pensament. Es llegeix molt, documents, ponències, lleis ... però els parèntesis imprescindibles per a fer correctament allò que estem fent, els llibres que ens estructuren la ideologia i el pensament crític, no se solen llegir.

Malgrat tot, no perdo l'esperança que una persona de cada deu, de les que surten de la formació acadèmica i encara tenen l'impuls de llegir, ho faran. Amb els anys perdran l'interès a causa dels documents, les ponències, les lleis ... i per allò tan humà de creure que observar altres raons pot comportar el perill de veure que nosaltres l'hem perduda, i això sempre fa por.

Catalogació: al prestatge del pensament crític, que no vol dir que pensem en criticar-ho tot.

dijous, 7 de març del 2024

Neguit permanent de Tsitsi Dangarembga

 


"El comportament kamikaze de la Nyasha va esperonar el meu oncle i la meva tia a l'acció. Mentre ella parlava amb mi a l'habitació, el Babamukuru va trucar al germà de la Maiguru a Salisbury. A les deu del matí ja fèiem camí cap a la ciutat i hi vam arribar abans de les dotze, perquè el Babamukuru va conduir més ràpid que el vent. La Maiguru i jo vam estar parlant a la Nyasha constantment durant tot el trajecte, perquè se sentís acompanyada, per evitar que la seva ment se n'anés gaire lluny. A la ciutat, el germà de la Maiguru de seguida havia demanant cita amb un psiquiatre. Això ens va alleujar, aviat tindria ajuda. Però el psiquiatre va dir que la Nyasha no podia estar malalta, que els africans no patien d'aquella manera que li havíem descrit. Que la noia feia comèdia. Que ens l'enduguéssim a casa i que fóssim ferms amb ella. Allò no era una cosa gens assenyada de dir davant del meu oncle, que va trobar que aquelles paraules eren immensament satisfactòries i va considerar tornar-se'n a Umtali immediatament, sense voler escoltar la Nyasha quan li va suplicar que la visités un psiquiatre africà. L'oncle de la Nyasha, però, amb l'autoritat de la seva professió i l'experiència de set anys d'aprendre a reconèixer el sofriment de les persones, va poder convèncer el meu oncle perquè s'esperés.

De psiquiatres negres no n'hi havia, però la van convèncer perquè la visités un altre psiquiatre blanc. Aquest home era humà. Va dir que necessitava descansar. Van ingressar la Nyasha en una clínica, on va estar unes quantes setmanes."


Dangarembga, Tsitsi. Neguit permanent. Barcelona, 2023. L'agulla daurada. Traducció d'Aurora Ballester

Què vol dir ser africà o africana en un país com Rhodèsia (ara, en part, Zimbabwe)? Existeix una africanitat pre-colonial? Ser negre a l'Àfrica i viure al segle XXI és possible sense viure en blanquitud? Són preguntes que hom es fa mentre caminem al costat d'una adolescent africana que creix i interacciona amb el món que l'envolta.

Qualificació: cal llegir literatura africana per comprendre i per comprendre'ns, també.