3:40 a.m.
- Desperta't! ton fill és baix!
música de violins
"-Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:
-Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
I la mare també.
I el fill digué:
- Mare, que no n'hi ha per tant i, a més, d'aquí un mes torno a marxar."
s'acaba la música de violins amb un so esquerdat, la imatge es congela. La mare, amb les celles corrugades mira a càmera i diu:
-No, si jo el mato!
Només per un mes, però ja es a casa! Ara a fer pastissos, coques, plates de pasta, amanides, estofats i el que convingui, que ha vingut pell i ossos. L'Elaine, la noia que l'acompanya, taiwanesa, no sé valorar si és pell i ossos. La cosa morfològica oriental la domino poc. Però que mengi també!
