i això?

pas de deux

pànic compartit

la màquina del temps

Anar tirant

Una de "xinus"

- Avui he vist un xinu amb una embòlia!
- I com és un xinès amb una embòlia?
- Doncs com un català amb una embòlia però en xinu... Sembla que la medicina xinesa no és tan meravellosa com ens la pinten.
- Ja.

Retall

"Un personaje si cabe menos bolchevique, el escritor checo Jaroslav Hasek -futuro autor de una obra maestra, Las aventuras del buen soldado Schwejk- se encontró por primera vez en su vida siendo militante de una causa y, lo que es aún más sorprendente, sobrio. Participó en la guerra civil como comisario del ejército rojo y regresó a continuación a Praga, para desempeñar de nuevo el papel de anarcobohemio y borracho con el que estaba más familiarizado, afirmando que la Rusia soviética posrevolucionaria no le agradaba tanto como la revolución." (pàg. 74)

Hobsbawm, Eric. Historia del siglo XX. Buenos Aires, 1999. Ed. Grijalbo Mondadori.

Adquisicions lingüístiques

Un príncep m'ha ensenyat una nova paraula i, ara, puc dir amb propietat que ja no crec en la lighteratura.

Al metge sense mitges II

Hi ha metges als quals hi has d'anar, forçosament, sense mitges. Sense mitges veritats, sense mitges mentides, sense mitjos convenciments, sense mitges fantasies. Manta vegades resulta dolorós treure's les mitges per anar a segons quins metges, sobretot aquelles que tenen la funció d'espill. Trobar que la ratlla fosca que et creua la cama per sota el genoll és ben poca cosa quan t'enfrontes a la ratlla fosca que et creua alguna part del dedins que no comprens, i sense cap mitja crossa que t'ajudi a anar fent la viu-viu, com si res passés, com a Barcelona, on tot s'hi val, i on només has de canviar de barri per canviar de paisatge.

Al metge sense mitges

Avui m'he tret les mitges, o els pantalons ja que difícilment porto faldilles a l'hivern, justament perquè no suporto les mitges. Avui tinc metge a Barcelona i he decidit que bé hi podia anar amb vestit i sense mitges. Al metge sense mitges. Asseguda al metro me n'adono que una franja més fosca em creua la cama per sota els genolls, és el canvi de to de pell fruit de la caminada de dissabte. Fa una mica estrany, per sort a Barcelona tot s'hi val.