En tinc tres que no veig la necessitat de fer-ne un apunt a l'ús. No pas perquè algun no se'l mereixi, sinó perquè som al dia que som, i em vaig prometre que faria la llista dels llibres llegits durant l'any. Sempre tinc la sensació de no tenir temps per llegir, però a la "Pila del 2014", i malgrat no haver tingut gaire estones, ja n'hi ha 57, i ves que no n'afegeixi algun abans d'acabar l'any. Per tant, estic raonablement satisfeta del nombre, de la qualitat? Bé, majoritàriament sí, tot i que la meva mania de llegir tot el que em cau a les mans indiscriminadament, a vegades, fa que preferiria dir que no he llegit algun llibre. I és que, malgrat el que puguin pensar alguns, hi ha llibres perfectament prescindibles.
En aquest calaix de sastre hi he de posar La otra sombra de la Tierra de Robert Silverberg. Un llibre d'aquells de ciència ficció que quan es va publicar, el 1981, llegia amb fruïció i que ha aguantat fatal el pas del temps. Però voltava per casa i l'havia de llegir. Sí, ja ho sé, un criteri força peregrí, però un criteri al cap i a la fi.
Pel mateix criteri també m'he llegit Èric i l'Exèrcit del Fènix d'Èric Bertran. L'experiència del xicot amb l'Audiència Nacional és força inversemblant, si no fos que va passar de veres. I em passa una mica com amb l'anterior, en el sentit que l'actualitat, en aquest cas, ha superat a bastament el relat. Bé, el tenien els meus fills al seu estudi i ara ja està llegit.
I, finalment, he rellegit Antígona. Quantes vegades hauré llegit aquest llibre? Quantes vegades hauré llegit la Medea, per exemple? Ni les recordo, però, de ben segur que mínim un cop l'any. I és que la desventura de la filla d'Èdip, la seva rebel·lió contra allò que estableix Creont, el seu afany per fer allò que cal fer, malgrat que la porti a la mort, em sembla una obra que pertany al temps, més enllà d'edats i modes.
Me'n torno a llegir, que avui és el dia perfecte!
