Diari de bord. Data estelar: 141215. Dia 55

Cuinar també és treballar. El de les trenes a la barba és meu. Qui ho diria que el "màster" que va fer al Burger King seria més productiu que els dos anys que va passar a la universitat. Que consti que poso la foto perquè s'ha publicat a Facebook.

- Hola fill, què tal? ton pare em diu que vas atrafegat. Imagino que no vindràs per Nadal.

- Ei mare, no crec, el 22 o el 23 crec q anire cap a munich amb un amic i despres ja veure, una abraçada.

- A Munich? Així deixes els camps de refugiats?

- No exactament, segurament vagi a calais

- Munich, Calais? Ara m'he perdut

- A calais hi ha un camp amb 8000 refugiats aproximadament q es horrible, i el pla es montar una cuina alla amb un eqip d munich

- Aaaaaah...ra ho pillu. Un petó molt fort. T'enyorem

- Una abraçada!

d'aquí

El nedador del mar secret

d'aquí

Encara existeixen llibres d'aquells que reapareixen després d'un silenci immerescut. Aquesta història, basada en l'experiència de l'autor, ens pot enganyar per la seva migradesa, noranta pàgines, la seva simplicitat i sobrietat i, potser, pels prejudicis que molts ens podem arribar a fer sobre els guionistes d'obres de cinema famoses. En qualsevol cas, el relat provoca una empatia immediata, perquè és una història de qualsevol, explicada per qualsevol, amb un sentiment real. Diu que la va escriure amb llàgrimes als ulls, poc després de viure'n els fets, i que no volia que li caigués la cara de vergonya al fer-ho. Ha estat un bon regal amics, hi ha llibres que fins que no els llegeixes no t'adones que la teva biblioteca no està completa.

Kotzwinkle, William. El nedador del mar secret. Barcelona, 2015. Navona

Catalogació: una peça delicada pel prestatge de les peces americanes delicades difícil de creure'n l'existència i feliç de comprovar-la.

Tant li fot LIV

Davant de tanta profecia apocalíptica, l'esperança només rau en la qualitat més encomiable de l'ésser humà: la capacitat de modificar el seu comportament. Això i un que sigui el que el déu dels ateus vulgui!i és clar.

Diari de bord. Data estelar: 061215. Dia 47

Des d'aquí

Fins a un barbut d'aquí

Hi van vint-i-tres anys. Trobo a faltar el de capdamunt? I tant! I el de sota que mira tranquil i confiat la càmera? També, però ni goso demanar-li si serà a casa per Nadal després de veure les imatges dels refugiats. Em pregunto que no sé què fem tots plegats, i veig les cares dels voluntaris i penso que m'agradaria ser un d'ells, els envejo les incomoditats, les experiències terribles, a canvi de saber que fan alguna cosa, la que sigui, per ajudar els seus congèneres. I, perquè hi ha dues àvies que cal que es cuidin, sinó, potser ja hi seria.

Diari de bord. Data estelar: 021215. Dia 43

No fa gaire que mon fill em va dir que se n'anava a Idomeni, "Amb un bosni boig i una noia alemanya, i alla hi ha alguns amics q estaven aqi, americans i alemanys". Idomeni està en la frontera entre Grècia i Macedònia i era on, ara per ara, semblava que hi havia més "feina" amb els refugiats siris, atenent el tancament de fronteres a Sèrbia. "a idomeni on anem sembla ser mes complicada i a atenes es veu q es un desastre ja q estan enviant cap alla tots els refugiats q no son d siria afganistan o iraq, i no se sap q faran exactament amb ells".

Aquests cooperants són nois i noies que viatgen fins la zona i cerquen alguna organització que els permeti treballar amb els refugiats. A Sèrbia estava registrat a United volunteers of Preshevo, tot i que treballaven força per lliure. Sembla que el caos és la norma. Malparla sovint de Médecins sans frontières. "Els odio bastant. Cooperem amb Humedica a vegades pq el cordinador és guai".

Bé, per les últimes notícies continua a Idomeni, "Llarg dexplicar i linternet no va b. És una bogeria aqi, xo estem b! Treballant molt o sigui q contents".

Cuida't molt si us plau. I no et refiïs dels regals dels grecs, ja saps que va passar amb els almogàvers ^^

El aroma del tiempo. Un ensayo filosófico sobr el arte de demorarse

"La sociedad del consumo y del tiempo libre presenta una temporalidad particular. El tiempo sobrante, que se debe a un aumento de la productividad, se llena con acontecimientos y vivencias superficiales y fugaces. Puesto que nada ata al tiempo de manera duradera, parece que este transcurre muy deprisa o de que todo se acelera. El consumo y la duración se contradicen. Los bienes no duran. Llevan inscrita la caducidad como elemento constitutivo. El ciclo de aparición y desaparición de las cosas es cada vez más breve. El imperativo capitalista del crecimiento lleva consigo que las cosas se produzcan y se consuman en un lapso de tiempo cada vez más corto. La presión del consumo es inmanente al sistema de producción. El crecimiento económico depende del consumo y el uso vertiginoso de las cosas. La economía basada en el consumo sucumbiría si de pronto la gente empezara a embellecer las cosas, a protegerlas frente a la caducidad, a ayudarlas a lograr una duración." (p. 133)

Byung-Chul Han. El aroma del tiempo. Un ensayo filosófico sobre el arte de demorarse. Barcelona, 2015. Ed. Herder

Saps què et dic? Doncs que ara, més que mai, em convertiré en una perillosa revolucionària anticapitalista. Penso reparar tot el que s'espatlli, sargir els mitjons i prendre una cadira plegable i anar-me'n amb una bossa de llavors de gira-sol i menja-me-les al davant dels que fan cua a ca l'Apple, i fotre-me'n d'ells. Revolució!

Catalogació: sempre cal llegir sobre filosofia.

Diari de bord. Data estelar: 201115. Dia 31

- Hola fill, què tal? Com -i on- estàs? La premsa diu que aquests països tanquen fronteres? Un petó ben fort.

- Bb, ara m'e mogut d Preshevo a Miratovac, q esta a 8 km. B reparteixo el temps meitat en un lloc meitat a laltre, pq les coses estan canviant i a Preshevo ja no es necessita tanta gent. Ahir Macedònia va tancar fronteres però aquest matí les han obert. Realment no tenim tota la informació però sembla q només deixaran passar 2.000 persones al dia i nomes si son d Síria, Afganistan i Iraq

Es ridícul la veritat, el flux d gent hbitual eren uns 10.000 al dia i potser un 30% provinent daltres paisos. Arriba gent d Bangladesh, d Marroc, d tot arreu i aqi els envien enrere. Grècia els haurà dacollir, pero suposem q com no podran acollir tanta gent tancaran fronteres ... vergonyosa lactuacio d lunio europea.

Una abraçada, especialment x lavia!

- Tens raó fill. Una abraçada.

Els meus maldecaps tenen tan poca substància!

Diari de bord. Data estelar: 161115. Dia 27

Relacions paterno-filials

- Hola fill, k tal, com estas?

- Ei, bb, avui no hi ha massa gent aixi q mhe agafat el dia lliure i hem anat a un llac a passar el dia uns quants

- ben fet

- Si, començava a estar sense energia i una mica malalt, xo b, ara ja estic una mica recuperat

- que tenies?

- Lhi diem el sindrome del voluntari xd encostipat, mal d coll, mal d cap, una mescla d tot xd 

- recuperat fill, l'avia va endevant ahir li varen possar dues bosses de sang i esta força recuperada encara no saps que fareu?

- Bb, el meu mic va marxar fa una setmana
 Jo encara he d decidir, a dies aqi la situacio es una mica frustrant, estic pensant en anar a lesbos, la illa grega on arriben amb barques des d turquia, q es un punt bastant critic
 A mes ara frança a tancat les fronteres aixi q

- val, ja aniras informant però cuidat fill

-Sisi ho faig (smile emoticon) una abraçada parw

- una altra molt forta per tu.


Seguim eixamplant l'àlbum amb petits retalls.

Tant li fot LIII

Veient la cobertura mediàtica que es fa al nostre país de tot el que té a veure amb el Vaticà i la importància cabdal que té de cara al funcionament de la nostra societat, penso que no només les dones no portem els pantalons, sinó que els homes també porten les faldilles.

Diari de bord. Data estelar: 061115. Dia 17

...
Buff moltes coses diferents

Ajudar a organitzar la cuina i treballarhi,
organitzar masses de gent, informar als
refugiats q estan perduts, o q necessiten
un metge o lo que sigui, repartir menjar,
te, qualsevol cosa q es necessiti

Veig una foto d'ell amb Médecins sans frontières. Ell no en publica mai cap, és un company eslovè que se l'ha feta amb ell. Ara no duu la barba amb trenes, la duu a l'aiatollah i prou. Les iaies estan ben cofoies i jo més tranquil·la. Si fa feina tot va bé.