acabo d'arribar a casa amb una bossa carregada d'avellanes, xocolata, gominoles i sucs de fruita especialment ensucrats. Malgrat tot, encara tinc la pretensió de fer, aquest dissabte, la cursa de 52 km. Avui m'he cansat, pensar i dirigir m'esgota, però ho faig amb tota l'energia a compte de la que hauria de guardar per casa. Tenia raó la metgessa quan em va dir que em calia la baixa, però això era innegociable, no la pengo agafar. Segueixo llegint Hobsbawm, que, més que una obligació per la UOC és un plaer. He encomanat el seu llibre La invenció de la tradició, crec que no em decebrà. Llegir i menjar llavors de gira-sol, prendre'm els medicaments quan toca, anar a les feines i imaginar que, aquest dissabte, estaré a la línia de sortida a l'hora en punt, a punt per véncer l'agorafòbia que m'abassega i fer el recorregut en menys de dotze hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!