Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 13 de gener del 2014

Tant li fot XXV

I arriba aquell moment fatídic en la vida de tota dona, on acabes encomanant-te a sant Col·làgen, santa Àloe Vera (barbadensis) i a la Mare de Déu de la Bava de Caragol. Perquè a Lourdes ni cal que hi tornis.

12 comentaris:

  1. No és tot això que menciones una altra mena de Lourdes?

    ResponElimina
  2. Sí, si ens centrem en els resultats. Però queda més a prop ^^

    ResponElimina
  3. Jo faig novenes d'oli de rosa mosqueta. Mano de santo, oiga!

    ResponElimina
  4. m'ho han dit a rosari que és una santa a la que cal tenir-li molta devoció, però és que amb un panteó tan farcit em sento una mica pagana ja :S

    ResponElimina
  5. Segur que si fos una dona començaria un munt d'aquestes coses i al cap de dos dies me n'oblidaria, que ja em conec...

    ResponElimina
  6. A partir dels cinquanta és quan descobreixes que et desconeixes ^^ fins i tot només pel fet que la pell et fa mal de la sequedat. La de la cara, vull dir.

    ResponElimina
  7. No oblidis l'"ungüento el Tigre" que serveix per a tot!

    ResponElimina
  8. Molt millor tot aquest lot que no pas encomanar-se a sant quiròfan...... Salut i crema, molta crema.

    ResponElimina
  9. Ah no! Quiròfan no que encara estic traumaritzada de quan em van treure les amígdales

    ResponElimina
  10. Bé, ja sabem que la bellesa és a l'interior (ho sabem!!!) i ens encomanem a la santa cremeta.

    ResponElimina
  11. Sí, s'ha acabat el somni de ser reversible. Si més no a partir dels 50 :)

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!