Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 24 de febrer de 2014

Cercant la felicitat

Ves-hi, però enduu-te'n la felicitat d'aquí, com quan anem a ca la iaia per Reis, o per sant Antoni, i portem el tortell o les lioneses. Que no arribis mai enlloc amb les mans buides.

5 comentaris:

  1. La felicitat està sobrevalorada. Es més senzill acostumar-se a ser infeliç...

    ResponElimina
  2. Ei, la felicitat no sé, però a l'Índia hi pots trobar unes quantes malalties curioses i biològicament distretes que aquí no trobem.

    ResponElimina
  3. La felicitat és recosir la funda de la bossa d'aigua calenta del teu fill, en presència seva i amb la màquina de cosir que ell et va obsequiar per Reis..., i també és que el pare encara et digui: ¿Que em podries esquilar?

    Sobre l'Índia veig que la llegenda de Mr.Nice, del Shanti Baba o com es digui l'home dels mil noms, aquella del capvespre en un tuguri del sud, la del pollós que se li acostà per dir-li: Jo soc l'home que busques, ha fet molt de forat en incerts àmbits.

    ResponElimina
  4. Costa menys de ser feliç que creure-s'ho quan un ho és.

    ResponElimina
  5. No puc entendre aquesta obsessió per ser feliços, seriosament, dubto que cap humà pugui viure en aquest estat perpètuament.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!