Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 13 de maig de 2014

Cómo no hacer nada

Delisle, Guy. Cómo no hacer nada. Bilbao, 2012 (2a. ed). Editorial Astiberri.

Catalogació: Si l'Allau fa la feina tan ben feta, a veure qui és la guapa que ho prova!

4 comentaris:

  1. Ep, que aquest no l'he llegit. Així que no responc ;p

    ResponElimina
  2. Bloc de referència? ah si, no es el meu, però haig de reconèixer que es dels bons, però no li diguis, que llavors s'ho creurà :P

    ResponElimina
  3. És molt bo Guy Delisle, n'he llegit uns quants d'ell, "Cómo no hacer nada" també. Però el que més em va impactar és "Crónicas de Jerusalén".

    Té un dibuix molt senzill i molt expressiu, la lectura és fàcil i agradable. Encara que personalment, també ho he de dir, la seua mentalitat se'm fa de vegades una mica difícil, massa "pasota", és crític, sí, i molt, però també se'l veu molt "acomodat".

    Salut.

    ResponElimina
  4. Allau, després del teu apunt tinc la sensació que no està a l'alçada de la resta, però resulta interessant veure com un autor prova això i allò.

    pons007 hihihi n'Allau no s'ho creuria mai, crec que és el campió del món -i de part de l'estranger- de la discreció :)

    Ximo Segarra caram mestre, un honor. Respecte a Delisle he de veure'n més coses, sobretot el de Crónicas de Jerusalén que encara no he llegit. A Cómo no hacer nada m'hi he sentit bé, salvant totes les distàncies -abismals- pel fet de ser una mica com provar de trobar un llenguatge que et sigui útil, que se t'avingui. Salut

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!