Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 17 de juliol de 2014

Els amors difícils

"L'home va entrar a la nostra parcel·la sense demanar permís i ens el vam trobar davant quan encara parlàvem d'ell, la qual cosa va provocar una desagradable incomoditat. Era un homenet d'uns cinquanta anys, amb un vestit negre llis i descolorit, la cara una mica de borratxí, els cabells encara foscos pentinats amb una ratlla infantil. Les parpelles entretancades, el somriure mel·liflu, una pigmentació vermellosa al voltant dels ulls i de les aletes del nas anunciaven una entonació de veu de lloca, una mica de capellà, amb un fort accent dialectal. Un moviment nerviós li provocava un batec a les arrugues de les comissures de la boca i del nas."

Celebro cadascuna de les traduccions al català que es fan del meu escriptor icona. Italo Calvino sempre m'ha acompanyat d'ençà que fa quaranta anys em va explicar el seu Baró rampant, en una edició de 1965 d'El Balancí d'Ed. 62. traduïda per la Maria Aurèlia Capmany.

Aquest recull de contes, segons l'autor d'històries de parelles que no es troben, sembla una recopilació d'actes fallits, d'empreses de vida frustrades. Relatar l'absència, en fotografia, sempre m'ha fascinat, i perquè no en literatura?

Calvino, Italo. Els amors difícils. Barcelona, 2014. Edicions 62. Col. El balancí 711.

Catalogació: no crec que sigui de les seves millors obres, els reculls de contes no solen ser-ho, però només per llegir La formiga argentina ja pagaria la pena.

3 comentaris:

  1. "La formiga argentina", quin títol més mono. No he llegit molt Calvino, però gràcies a tu em vaig llegir "Les Cosmicòmiques" i em va agradar molt!

    ResponElimina
  2. Calvino, "nenes", és d'aquells als quals sempre cal visitar :)

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!