Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 15 de setembre de 2014

L'alè, El fred i Un nen

fotografies de CARLES DOMÈNEC
"Aquest descobriment, que la literatura pot suposar la solució matemàtica de la vida i en qualsevol moment també de la pròpia existència, si es posa en marxa i es practica com a matemàtica, per tant amb el temps com un art elevat de la matemàtica, a la fi l'art més elevat de la matemàtica, al qual no podem qualificar de lectura fins que no el dominem totalment, no el vaig poder fer fins després de la mort del meu avi, aquest pensament i aquest coneixement els devia a la seva mort. Per tant els dies me'ls havia fet útils i instructius, també passaven més de pressa. Amb la lectura vaig poder travessar els abismes oberts també aquí a cada moment, salvar-me dels estats d'ànim que només apuntaven a la destrucció." (L'alè, p. 102)

"Sumava malament, dividia malament, aviat ja no sabria on era a dalt i on a baix. Feia una lletra que, cada vegada que es lliuraven els deures, era estigmatitzada com a exemple de dispersió i deixadesa sense límits. Gairebé no passava cap dia en què no hagués de fer una passa endavant i rebre un parell de cops de vara. Sabia per què, però no sabia com havia arribat fins allà. Aviat vaig ser apartat amb els anomenats els pitjors, al ramat de rucs, que creien que jo era un d'ells. No tenia escapatòria. Els anomenats llestos em defugien. Aviat vaig veure que no pertanyia ni a un grup ni a l'altre, que no encaixava en cap. A més a més s'hi afegia el fet que jo no tenia el que en diuen uns pares ben vistos, era descendent, per dir-ho així, de gent pobre, forastera. No teníem una casa, només estàvem en un pis, això ho deia tot. Ser només de pis i no de casa pròpia, a Traunstein significava, ja d'entrada, la pena de mort." (Un nen, p. 86)

Bernhard, Thomas. 

L'alè. Pollença, 2012. El Gall Editor
El fred. Pollença, 2012. El Gall Editor
Un nen. Pollença, 2012. El Gall Editor

Traducció de Clara Formosa Plans
 
Catalogació: Bernhard és un imprescindible, un matemàtic de l'existència. Les seves equacions sempre et donen l'oportunitat de fer una ullada pel dedins i extreure'n quelcom, encara que no sempre sigui ni bonic, ni de profit.

2 comentaris:

  1. No conec aquestes traduccions de Bernhard. El problema amb ell és que té una prosa hipnòtica que et submergeix en el món de l'autor. Per a un escriptor o aspirant a escriptor, ho confesso, resulta tòxic, ja que insensiblement un acaba arrossegant-se al seu estil. En fi, això a banda, la seva lucidesa és realment addictiva.

    ResponElimina
  2. Jo he llegit aquests llibres en una molt bona traducció castellana de Miguel Sáenz editats per Anagrama. Veig que en catalán falten dos t´titols: El sótano i El Origen. Entrar en l'especial llenguatge de Bernhardt és fer-li un punt i apart per sempre a la columna dels grans.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!