Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 20 de març de 2015

Diari de bord. Data estelar: 200315. Dia 67

- ei Toti, (sí, al meu fill petit li dic Toti, a lu piju), què tal? on pares? estàs bé? explica'm alguna cosa que et trobo a faltar.

- ei! esq parlar amb el kindle es complicat! estic a la paz a bolivia, avui hem rodejat tot el titicaca, es brutal!

-oi que si? És com un mar amb onades i tot.

- si, molt xulo la veritat

Ara el meu fill viatja amb un amic, perquè la Yi Ling se n'ha tornat a Taiwan per feina -és productora cinematogràfica-, i jo, ara ja no em sento tan tranquil·la. Els homes de la meva família estan millor sempre amb una dona al costat. El meu record del Titicaca -o Titijala com diuen alguns de per allí-, és el típic record que tinc d'una munió de llocs on he estat, aquí o a l'estranger "de fora": hi hauria de tornar. La llàstima és que tornar al Pallars Sobirà, o a Montserrat, és fàcil, però al Perú no ho és tant.

Bé, ja ho viu ell per mi i, al capdamunt, ara està a Bolívia, un dels llocs on jo aniria a ulls clucs.

6 comentaris:

  1. A veure si la LI YIng pot algun dia ser productora de tota aquesta història. Aquests joves després de fer patir....fan molta enveja, a que si?

    ResponElimina
  2. La veritat és que no em fan massa enveja a mi, no sabria viatjar d'aquesta manera. Sóc massa convencional, ja ho veig.

    ResponElimina
  3. A mi me'n fan molta Joan, potser perquè sóc dels que també es mouen per impulsos i les incomoditats no m'impressionen :)

    XeXu, el meu home, que és dels teus, ha après a fer coses que anys abans hagués dit que ni borratxo i, els que és millor, no se'n penedeix! Vigila, si trobes algú prou interessant t'acabarà duent a llocs insospitats :D

    ResponElimina
  4. La Paz... amb la refulgent Cordillera Real allà mateix. Bolívia, la del Bolívar... I quin paio! Un home d'acció (s'ha calculat que va recórrer 123.000 quilòmetres a peu i a cavall!) i, alhora, molt i molt llegit... Un que manava i dormia en hamaques... Com no apuntar se a la colla del Simón, ¿oi?

    ResponElimina
  5. Si algú sap dormir en una hamaca ja ens podem entendre. Les millors migdiades de la meva vida s'han fet suspesa entre dos punts. I sí, no dubto que en un altre segle, hagués pogut veure'm amb un cinturó de bales, dalt d'un ruc, perduda pels garrigars del meu país, o d'algun altre. Coses d'haver crescut amb Salgari i que imagino que he transmès sense ni adonar-me'n.

    ResponElimina
  6. M'agrada això de viatjar amb els ulls dels altres. És un concepte a desenvolupar.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!