Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 28 d’agost de 2015

Negra nit

I, al final, de tant negociar el pas dels éssers estimats per l'Aqueront, de tantes i tantes hores passades en aquesta riba sense acabar de decidir el preu, una acaba fent-se amiga de Caront i es pregunta si això valdrà per un viatge gratis, quan sigui l'hora, o el preu serà tan car com sempre.

3 comentaris:

  1. Quan arribi l'hora algú altre haurà de negociar per tu, llavors sí que tant farà. Em sap greu Clídice.

    ResponElimina
  2. Estimat XeXu, encara som a la riba negociant i és fa tant llarg i feixuc que voldria que les lleis tinguessin en compte els que hauran de negociar per mi i facin que es pugui triar sense delinquir.

    ResponElimina
  3. Esperem que les coses amb el temps es facin més fàcils i més raonables, de tota manera hi ha un preu interior que ningú se'l pot estalviar.

    Quina llàstima que s'hagi de patir tant a dues bandes, pel comiat!
    A mi també em sap greu, Clídice.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!