Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 7 d’octubre de 2015

No hi ha èpica

No hi ha cap èpica en morir perbocant el fetge enmig d'un marasme de dolor. Ni hi ha èpica en aquests temps de crits on els pensadors estan desapareguts per debatre com hem de viure i com hem de ben morir. O tempora, o mores. Ara, per fi, descansa.

Josep Vilardosa i Mirada
Penelles, 7 de juny de 1935 - Esparreguera, 7 d'octubre de 2015

La muntanya venerada
a mi em té robat el cor,
de nit parla amb l’estelada
i de dia amb el sol d’or.

Ella s’alça enorgullida,
alta i ferma sobre el pla,
perquè té tota la vida
i la força del demà.

Quan la plana sigui morta,
quan no hi resti ni un ser viu,
la muntanya, encara forta,
alçarà son front altiu.
Visca Catalunya Lliure!

11 comentaris:

  1. A la fi, descansa ell i també vosaltres. Una forta abraçada, Montserrat.

    ResponElimina
  2. ànims i endavant, segur que ell no us voldria veure trists. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Potser no té èpica però em sembla heroic.Llàstima que encara falti tanta lluita en el camí de decidir amb llibertat.
    Que descansi i un pensament per als qui l'estimeu

    ResponElimina
  4. Una abraçada molt forta, Clidice, i a recordar-lo com era ell, quan estava bé. I mantenir el record de tantes coses que us ha regalat.
    Descansi en pau.

    ResponElimina
  5. Recordarem al Josep que vam conèixer: un oïdor elegant, discret i infatigable, feliç de veure que la sínia segueix activa. Una abraçada ben forta, Montserrat.

    ResponElimina
  6. Gràcies estimats. Sí, descansa, descansem, per poder haver-lo assistit fins l'últim segon, per poder haver-lo acompanyat en el traspàs dient-li que l'estimàvem, per vestir-lo i amortallar-lo i acotxar-lo amb l'estelada, tal i com era el seu desig. Malgrat tot, m'hagués agradat poder aconseguir una mica més de compassió d'un sistema impregnat de catolicisme que no et deixa ben morir si no és a la seva manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Clídice, no n'hi ha gens, d'èpica, i això esgarrifa els que estem en aquest camí, empresonats en la nostra pell.
      Ho sento.

      Elimina
  7. Benvolguda Olga, gràcies. Costa dir-hi gran cosa més. Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Ai, Clidi, estic com tu, passa que et porto tres mesos d'avantatge. Encara no me'n sé avenir. La vida va en sèrio. Ningú estimat no en surt viu, pare meu. Abraçada gran, gran, Clidi. Que la terra els sigui lleu.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!