Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 23 de novembre del 2015

El aroma del tiempo. Un ensayo filosófico sobr el arte de demorarse

"La sociedad del consumo y del tiempo libre presenta una temporalidad particular. El tiempo sobrante, que se debe a un aumento de la productividad, se llena con acontecimientos y vivencias superficiales y fugaces. Puesto que nada ata al tiempo de manera duradera, parece que este transcurre muy deprisa o de que todo se acelera. El consumo y la duración se contradicen. Los bienes no duran. Llevan inscrita la caducidad como elemento constitutivo. El ciclo de aparición y desaparición de las cosas es cada vez más breve. El imperativo capitalista del crecimiento lleva consigo que las cosas se produzcan y se consuman en un lapso de tiempo cada vez más corto. La presión del consumo es inmanente al sistema de producción. El crecimiento económico depende del consumo y el uso vertiginoso de las cosas. La economía basada en el consumo sucumbiría si de pronto la gente empezara a embellecer las cosas, a protegerlas frente a la caducidad, a ayudarlas a lograr una duración." (p. 133)

Byung-Chul Han. El aroma del tiempo. Un ensayo filosófico sobre el arte de demorarse. Barcelona, 2015. Ed. Herder

Saps què et dic? Doncs que ara, més que mai, em convertiré en una perillosa revolucionària anticapitalista. Penso reparar tot el que s'espatlli, sargir els mitjons i prendre una cadira plegable i anar-me'n amb una bossa de llavors de gira-sol i menja-me-les al davant dels que fan cua a ca l'Apple, i fotre-me'n d'ells. Revolució!

Catalogació: sempre cal llegir sobre filosofia.

5 comentaris:

  1. Si davant els de la poma ("golden" si atenem el brill dels seus beneficis), a la cadira de càmping, et dediques a trenar un escubidú amb cables d'alimentació USB, ¿no estaràs elevant al quadrat, com dicta la norma, la seva capacitat de la connexió?
    Malament rai dels canvis que no siguin d'artesania, fets a mà i dempeus; i, sobretot, amb humor del bo.

    ResponElimina
  2. M'hi apunto! Sempre m'agrada que les coses durin i faig el possible per conservar-les. Fer-les arreglar, a vegades costa, perquè no trobes qui, però tot i així deu n'hi do decles coses que he aconseguit fer arreglar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'art de restaurar; l'art d'embellir allò que sempre hem vist igual a casa; el gust de contemplar les variacions del foc i del mar. Temps, sobretot ser ric de temps que, per cert, també passa fugaç...

      Elimina
  3. Ser tan influenciable i llegir aquestes coses tan revolucionaries té aquests perills. Sort que ja estem engegant la campanya de Nadal i començarem a gastar i consumir com cal.

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!