Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 15 de juliol de 2016

18. Història d'un cavall de Lev Tolstoi

d'aquí

Amb la Bozena, la noia de la qual he fet de voluntària lingüística i que és polonesa, vaig pensar que seria interessant fer l'experiment de llegir aquesta història. Primer perquè ella és filòloga i, és clar, sempre és interessant posar reptes, i segon perquè ella ja havia llegit Tolstoi en polonès i, per tant, potser li faria gràcia l'exercici de rumiar-lo en una altra llengua. N'hem parlat d'aquest fet, de com n'és de complex copsar tot un imaginari en una nova llengua. El fet és que, quan comences a parlar-la, a llegir-la, és ben bé com si t'haguessis posat les sabates usades d'algú altre. És incòmode, el teu peu no s'hi adapta correctament, la sensació d'estranyesa és constant. Finalment, però, sabates i tu podeu acabar entenent-vos, malgrat que, hem de reconèixer-ho, fins passat un bon temps no ens hi sentirem ben bé com cal.

Aquest cavall, fort i poderós, magnífic, va néixer amb tara. No pas una tara pels cavalls, però si pels humans, tenia la pell pigada. Si mirem el món que ens envolta, veurem arreu com la diferència provoca que puguis dur una vida o una altra. Els humans en sabem un munt de fer veure que som iguals que tots, perquè la diferència es paga cara. I, si la diferència la podem especificar en uns costums, unes robes, una religió, una llengua, aleshores sempre hi ha algú que rep.

La vida del cavall podia haver estat una, unes clapes a la pell van fer que fos tota una altra i ara, ja vell, ens en fa la reflexió.

Tolstoi, Lev. Història d'un cavall. Barcelona, 2012. La magrana.

Catalogació: és clar que sí!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

ràpid, que el món s'acaba!