Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 26 de setembre de 2017

Diari de bord. Data estelar: 260917. Dia 1

9:59 a.m.

El meu home i jo ens hem llevat a quarts de set. L'avió d'Iberia lvl que durà el noi i la mossa cap a Califòrnia, crec, surt o bé a les onze o a les dotze, amb la precisió que ens caracteritza, a aquesta família destarotada que hem creat.

Dutxats, vestits i sense esmorzar, per allò de la pressa, el meu home i jo ens em esperat, pacients, a què un parell d'adults amb  ...

...

15:47 p.m.

bé, he hagut de deixar-ho acabat d'encetar.

El parell d'adults s'han acabat de fer l'equipatge, han buscat la paperassa set vegades, he perseguit el meu fill amb unes tisores perquè es passejava amunt i avall amb unes sabates amb les etiquetes pengim-penjam i, finalment, a dos quarts de vuit del matí hem sortit amb el cotxe a recollir un altre impresentable que viatjarà amb ells i a fer les cues matinals de l'A-2 i la Ronda Litoral, talment com si féssim les ablucions matinals preceptives.

Tornats a casa, hem constatat que hi ha algú dormint a l'estudi, tal i com ha tingut a bé comentar-nos el nostre fillet a la zona d'aparcament limitat de la T-1. La mare se n'ha anat a ioga, el meu home i jo a un enterrament i hem deixat la convidada, doncs sembla un exemplar femella de l'espècie, a càrrec de la meva sogra de 96 anys.

Després visita a la ràdio local per coses catalanes de les d'ara, tornar a casa, i atendre a la convidada, la Paula, una berlinesa amb la qui he mantingut una conversa de més d'una hora en anglès Google Translate. Li he fet l'esmorzar -una altra vegetariana, quina mania i quin mal de cap!- i li he preparat uns sandvitxos perquè sobrevisqui fins a embarcar cap a Berlín demà al matí. També li he posat un tupper de pinya, una aigua, un tros de pastís de l'àvia i un parell de preses de xocolata.

A les tres l'he baixada al tren a Martorell, nice to meet you i petonets i tal dia farà un any.

Hores d'ara el fill i la parella ja deuen ser camí del paradís dels surfaires, o surfadors, amb l'esperança que tenen que no els repatriïn només arribar, que la cosa està molt trump. Els queden dos mesos de feina i després ja ho veuran.

Seguirem informant.

Ah! sí. Per si algú troba estrany que tractem com cal la gent que passa per casa. Al meu fill el tracten molt bé pel món. Bé, gairebé sempre. Per tant, és just que nosaltres també tractem bé a qui passi per casa. Una manera com una altra de ser justos.

3 comentaris:

  1. Em repetiré, però si a mi em surt un fill com el teu, el que el tractaria malament seria jo...

    ResponElimina
  2. Aquestes coses fan gràcia, perquè no em passen a casa meva es clar.

    ResponElimina
  3. doncs jo, ara mateix, si no passessin les enyoraria. Ja és ben bé que t'acostumes a tot ^^

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!