Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 30 de gener de 2018

Walden dos de B. F. Skinner

d'aquí

"- Todavía no es una comunidad completa -dijo Frazier-. Pero pronto lo será. Walden Dos ha crecido demasiado y estamos a punto de subdividirnos.
 - Pero <<Seis>> ¿Es que ya os habéis subdividido varias veces?
- Por desgracia, no. No hemos crecido tan rápidamente. Y dudo que hubiéramos podido encauzar un crecimiento más rápido. No mantenemos conexiones con los Walden Tres, Cuatro y Cinco, aunque están estructurados de acuerdo con nuestras normas. El Cuarto fue fundado por uno de nuestros miembros, pero no se debió a ningún cisma.
- ¿Pensabas en otros Waldens cuando comenzaste éste? - pregunté.
- Sólo en Walden Uno. Elegimos el nombre en honor del experimento de Thoreau, que fue, en muchos aspectos, parecido al nuestro. Fue el experimento de un sistema de vida, y nació de una doctrina sobre las relaciones con el Estado parecida a la nuestra. Este nombre presenta algunas ambigüedades, que encontramos divertidas por prestarse a un juego de palabras. El de Thoreau no sólo fue el primero de los Waldens, sino que también fue un experimento con una vida; pero se descuidaron los problemas sociales. Nosotros hemos querido crear un Walden para dos."
Skinner, B. F. Walden dos. Hacia una sociedad científicamente contruida. Barcelona, 2010 (34e). Ediciones Martínez Roca,

Les baixllobregatines, i els nostres companys comarcals del gènere masculí -i que n'és de complicat ser políticament correcta!-, quan escoltem la paraula Walden, més enllà de si som poc o molt llegides, pensem en el Walden 7 de Sant Just Desvern (1975). Aquest edifici emblemàtic, Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, pot agradar o no, però te'l trobes arreu del camp visual en aquella zona del "baix baix" (segons el referent geogràfic nostrat, si més no pels del baix nord, algun dia, algú amb dos dits de front, s'hi haurà de posar en això de les comarcalitats). Malgrat que fou un projecte ensopegat, no deixeu de llegir l'hipervincle a la Viquipèdia, que paga la pena a l'hora d'entendre el pensament que hi sol haver rere l'arquitectura, fins i tot el que hi ha -malauradament, cal dir-ho- rere les cases aparellades. En arquitectura tot és ideologia.

Henry David Thoreau, al segle XIX descriví la seva experiència de viure sol durant dos anys, a la natura, Walden, o la vida als boscos (1854), prop de l'estany de Walden i aquest nom, Walden, ha passat a la posteritat com a símbol de una utopia de retorn a la natura, a allò, teòricament, més natural per a la humanitat. B. F. Skinner (Burrhus Frederic), psicòleg conductista radical -qui no és torna radical dient-se així (que d'ençà Neró no l'havia tornat a sentir)-, va escriure aquesta novel·la Walden dos, hacia una sociedad científicamente construida, obra de ficció amb la que va voler exposar com es podria desenvolupar la seva utopia. A la realitat, Skinner va experimentar amb coloms, que, si no vaig errada, ben bé no són iguals als éssers humans.

Catalogació: L'obra d'Skinner, que es va publicar el 1948 va ser un autèntic xoc. D'ençà aleshores ha plogut prou per adonar-nos-se'n de la puerilitat d'alguns dels seus plantejaments i de la vigència d'altres, encara que, en tots ells, hi trobes una superficialitat derivada, probablement, del fet que escriure teoria de la conducta humana des de la ficció no deixa de ser com explicar la Caputxeta sense haver estat mai en un bosc. A la contraportada ens el vénen com què "millones de personas, que encuentran en ella un texto de plena actualidad en el que se plantea, a fondo y sin prejuicios, temas tan candentes como la crisis de la familia, el problema de la libertad, la viabilidad de la democracia y tantos otros, adoptando posturas revolucionaris." Que sí, que potser en algun paràgraf cola, però, pel mateix preu puc acceptar Paulo Coelho com a filòsof i Ken Follet com a literat. Vaja, que no deixa de ser una obra curiosa pel context temporal, però àmpliament depassada per la realitat "real", no la imaginada.

He pensat que un Skinner, Seymour, és el professor dels Simpsons i se'n podria fer una tesi del seu condicionament matern i del exèrcit. No sé pas si hi ha cap relació, però ha sortit així, del cistell de les cireres.

Per cert, hauré d'aconseguir el de Thoreau.

5 comentaris:

  1. Tant el de Thoreau com el de Skinner fa molts anys que els he llegit, amb una diferència. L'un ha deixat empremta, l'altre no. No recordo gairebé res del Walden2. I en canvi he rellegit alguns trossos del Walden, la vida entre els boscos (i llacunes) deia la meva edició.

    ResponElimina
  2. Vaig llegir "Walden 2" fa molts anys, l'últim anys d'universitat, per recomanació d'un professor i jo sí que en recordo coses, perquè em va fer pensar en els kibbutz, que aleshores eren tant de moda (passar una temporada en un kibbutz era el gran desig de molts progres de l'època). El primer "Walden", de Thoreau, el vaig llegir molt més tard, no sé si sencer, o fragments, i encara el fullejo ara de tant en tant. Fins i tot en vaig repartir un fragment als estudiants d'un màster de comunicació científica a qui vaig fer una classe fa anys (era per comparar-lo amb altres autors que escrivien sobre la natura).

    ResponElimina
  3. Teniu raó les dues, segurament aquesta obra l'hauria d'haver llegit "quan tocava", però ara em va caure a les mans i vaig pensar a veure què tal. Pel que dieu el de Thoreau cal que el tingui, m'hi poso, gràcies! :)

    ResponElimina
  4. Aquest el vaig llegir fa molts anys, quan era jove i tampoc no llegia massa, en el seu dia no em va deixar indiferent, però ja saps, els joves son molt influenciables, com a mínim momentàniament.

    ResponElimina
  5. Reconec que m'hagués fet moure més neurones aleshores, ara em sembla una mica pueril :) Per exemple no hi ha cap opció fora de l'heteronormativitat blanca. M'imagino que al senyor Skinner li poses un transgènere de sis anys d'ara i li agafa un cobriment ^^

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!