 |
| d'aquí |
"1 de gener
Aquest any que encetem començaré a escriure sobre un tema que sempre m'havia guardat de tractar en aquest diari. Fins ara havia evitat de dir res sobre la relació que antinc amb la meva dona i sobre la nostra vida sexual per por que ella ho pogués llegir d'amagat i s'ofengués. Ara bé, com que estic segur que sap perfectament en quin claix del despatx amago el diari, he decidit que d'ara endavant ja no em preocuparé de si el llegeix o no."
Tanizaki, Junichiro. La clau. Barcelona, 2018 (2). El cercle de Viena.
Catalogació: al febrer d'enguany un llibre m'enviava a Tanizaki, i, és clar, res millor que retrobar-me amb l'autor de bo de veres. L'erotisme japonès és com tota la seva estètica, un joc de llums i ombres, pàl·lids reflexes, mirades, dubtes, suposicions. Res és descarat ni descarnat. Ell escriu un diari, ella escriu un diari. Ell llegeix el diari d'ella? Ella el d'ell? Fins i tot quan s'escriu el que es pensa en pensa en allò que s'escriu, en allò que llegiran? Si s'ha llegit Elogi de l'ombra ja s'ha fet el primer pas per comprendre millor La clau, que mai es pot llegir sota el filtre de la nostra cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!