Aquest és el Jordi, ho poso perquè ell ha estat el que ha publicat un videoblog a Facebook, aquí, i entenc que s'ho passa bé fent-ho. No m'amago l'orgull que en tinc dels meus fills, com és normal en qualsevol mare. El Jordi, a més, va ser un nen que va patir força durant un temps de la seva infantesa, una afecció de tipus al·lèrgic el deixava cec i, finalment, ens en vam sortir, van ser uns anys complicats. Potser per això penso que patir pel que fa, si el fa feliç, no té massa sentit. Ara és un home alt, fort i barbut, com podeu comprovar, una mica arrauxat i que ho dóna tot per tothom... vaja, un digne fill, nét, besnét i rebesnét. Certifico.
Pujant al Mussala, hores d'ara camí de Romania.
Deu ser per això que no tinc fills, tu ets una bona mare que està orgullosa dels seus facin el que facin, jo només penso en desheretar-los. És una manera de parlar, perquè tampoc tinc massa que deixar, però ja m'entens.
ResponEliminaNo té gaire mèrit ser una bona mare quan sempre has volgut ser mare, a més, a ser bona mare te n'ensenyen els fills :) això si, ja l'he avisat, que si em fa patir massa hi aniré amb l'espardenya ;)
Elimina