Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 10 de desembre de 2020

Otona no miru ehon de Yasujirô Ozu

 


1932, blanc i negre, cinema mut amb cartells en japonès i sense subtítols. La veritat és que no cal, la història s'explica sola, al Japó, a principis del segle XX i a Catalunya a principis del segle XXI. Amb una actuació excepcional, el mestre aconsegueix un llenguatge universal, per això és un mestre.

Otona no miru ehon - Umarete wa mita keredo (He nacido pero ...) de Yasujirô Ozu. Japó, 1932. 90'

Catalogació: encara que l'Steven Jay Schneider no la situa en el seu 1001 películas ... jo hi posaria aquesta peça que destaca per la seva simplicitat, l'actuació i la capacitat de transmetre emocions.

2 comentaris:

ràpid, que el món s'acaba!