"En cuanto científico procedente del mundo de las matemáticas, la informática, los sistemas artificiales y la robótica, apasionado por la etnometodología y las ciencias de la complejidad, estimulado por influencias transversales y multidisciplinares, me he interesado por la ciudad y he abordado, en particular, la cuestión de la resiliencia y de las ciudades en peligro, natural o tecnológico, que tienen la particularidad de estar sometidas a amenazas aleatorias, por lo que las crisis deben anticiparse.
[...]
El siglo de las ciudades es al mismo tiempo el siglo de la ubicuidad. El mundo urbano, básicamente productor de riqueza, se ha convertido en un tremendo productor - consumidor de datos en tiempo real. Sin embargo, la hiperconectividad tecnológica puede transformar a los hombres en zombis, en geeks desconectados socialmente. La idea de la hiperproximidad tiene un enorme reto que asumir: reconstruir los lazos sociales en los barrios para vivir en las ciudades a escala humana empleando la tecnología como una herramienta para recuperar el vínculo social."
Moreno, Carlos. La revolución de la proximidad. De la "ciudad mundo" a la "ciudad de los quince minutos". Madrid, 2023. Alianza Editorial.
Carlos Moreno, director científic i cofundador de la càtedra "Entrepreneurship, Territory, Innovation" en l'IAE de Paris - Universitat Panthéon Sorbonne i assessor de l'alcaldessa de Paris Anne Hidalgo, és el teòric del canvi en les ciutats per fer front reptes com el canvi climàtic i que veiem en l'organització C-40, la xarxa global d'alcaldes de les principals ciutats del món units en acció per fer-ne front o l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
Per qüestions laborals vaig haver de treballar amb el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal del meu poble. En aquell moment, la meva visió era la del constructor que prova de maximitzar el benefici davant una llei municipal, tot i que hi havia massa preguntes que em feia off the record i que em quedaven sense resposta. Amb els anys vaig fer el pas a la política local i vaig poder treballar al costat de l'arquitecte redactor d'un d'aquests famosos POUM. Aleshores vaig anar veient com les meves preguntes, des de l'altre bàndol, tenien resposta. Un arquitecte d'aquest estil és un sociòleg, entre altres. És algú que influeix directament sobre el com viurem, quant costarà el nostre habitatge, com ens desplacem, on anirem a comprar, on ens curaran, en quant de temps, com passarem el nostre lleure, quin paisatge ens envoltarà ... La dualitat blanc o negre de la constructora es va convertir en l'icosaedre de la cosa pública, complex, moltes vegades dur, però sempre més brillant.
Per això, potser, m'ha quedat el defecte de llegir sobre urbanisme, entre altres. Curiosament, les conclusions que n'extreu Carlos Moreno de com ha de ser la ciutat ideal, si més no a nivell social, no deixa de ser el Poble-Sec abans de l'aparició del 600, un veïnat, en tota l'accepció de la paraula. I això em provoca més preguntes que respostes. Sento com si la meva vida fos una cavalcada infinita saltant de pregunta en pregunta a la recerca d'una resposta inexistent.
Catalogació: per a mi, i emfasitzo, per a mi, llegir sobre geografia humana, urbanisme, demografia, és especialment interessant. Per això el poso al prestatge dels "vicis privats".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ràpid, que el món s'acaba!