29. De la vellesa. De l'amistat

"Veis aquí, doncs, els límites que jo trob que s'han d'observar mentres que els costums de los amics sien honests; ells han d'obrar de concert i comunicar-se entre si tots los intents, les voluntats i totes les coses sens excepció alguna; en tant que si per desgràcia el nostro amic té necessitat d'esser assistit en algunes accions, encara que no del tot justes, d'on dependeix el seu honor o la seua vida, un ha d'apartar-se un poc del camí recte, a no esser que aquesta conducta nos deshonràs; perquè l'amistat excusa fins a un cert punt, però cada qual ha de tenir cuidado de la seua reputació i creure que la benevolència pública és un medi no poc considerable per reeixir en lo que un emprèn; que és deshonrós adquirir-la amb carícies i adulacions; però la virtut que la benevolència segueix no ha d'esser despreciada."

Ciceró. De la vellesa. De l'amistat. València/Barcelona, 2002. Institut interuniversitari de filologia valenciana. Institut menorquí d'estudis. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Col·lecció Biblioteca Sanchís Guarner, 61. Traducció d'Antoni Febrer i Cardona, a cura de Maria Paredes i Amadeu Viana.

Antoni Febrer i Cardona visqué a cavall entre el segles XVIII i XIX i, entre altres, traduí al menorquí aquests dos llibrets de Ciceró. Volia llegir-los i tenia dues possibilitats: la Bernat Metge o aquesta curiositat. És evident que la Bernat Metge també pot esperar.

Catalogació: en un llibre de butxaca he pogut gaudir d'un dialecte preciós, vinculat a una època, amb tot el que comporta d'aprenentatge i contextualització, i, no cal dir, de la companyia d'un dels meus millors mestres: Ciceró. Filosofia i llengua pel preu d'un.

28. L'inici del capvespre

La Júlia, a part d'una bona blogaire, és una remarcable novel·lista. Vaig tenir la fortuna de visitar-la en unes vacances al sud del país i va ser prou amable de fer-me a mans aquest exemplar dedicat. Una nissaga i una història -i un munt de possibles històries- configuren aquesta obra. Aquí és on es veu l'ofici, en la versemblança i en veure quantes i quantes possibilitats s'obren a partir d'un relat.

Costa, Júlia. L'inici del capvespre. Barcelona, 2009. Meteora

Catalogació: afortunadament, en el nostre país, no només tenim poetes, tenim dones novel·listes molt i molt potents. I això sempre cal remarcar-ho.

Tant li fot LXII

Et fas gran quan t'adones que explicar les mateixes anècdotes, una vegada i una altra, al voltant de la taula familiar, no només no et molesta sinó que ho esperes com un acte d'invocació de tots aquells que enyores. I és que, amb els anys, augmenten l'enyor i la paciència.

26. Descolonizar la mente

d'aquí

Allí donde he ido, particularmente en Europa, siempre me han planteado la misma pregunta: ¿por qué escribo ahora en gikuyu? ¿Por qué escribo ahora en una lengua africana? En algunos entornos académicos me he enfrentado con el reproche: "¿Por qué nos has abandonado?". Parece casi como que al elegir el gikuyu esté haciendo algo anormal. Pero ¡el gikuyu es mi lengua materna! El mero hecho de que lo que dicta el sentido común en la práctica literaria de otras culturas se le cuestione al escritor africano es la medida de hasta qué punto el imperialismo ha distorsionado la visión de las realidades africanas: lo normal se ve como anormal y viceversa. África, en la realidad, enriquece a Europa, pero a África se la hace ver que necesita a Europa para rescatarla de su pobreza. Los recursos naturales y humanos de África siguen contribuyendo al desarrollo de Europa y de América: pero a África se le hace ver que debe estar agradecida por la ayuda de quienes siguen explotándola. África incluso produce intelectuales que ahora racionalizan esta forma de mirar a África cabeza abajo.

Ngugi Wa Thiong'o. Descolonizar la mente. Barcelona, 2015. Debolsillo.

Fa una mica de por llegir aquest text, per tot allò dels paral·lelismes. Els humans tendim a ser profundament injustos, els uns amb els altres, una vegada i una altra. Veure l'Àfrica d'aquest literat de Kènia et fa perdre els partits presos o, millor dit, et dóna una bufetada a la cara. Àfrica ja no són els manters, que també, Àfrica és la mare i el gran error -i horror- de la humanitat. I encara dura. I és, també, l'exemple de com funcionem arreu. Hi ha un somni europeu eurocentrista, supremacista, que encara resulta vigent i que és comú a totes les faccions polítiques, fins i tot a les que parlen de fraternitat -la bona, la dels que la defineixen, no la d'aquells a qui la volen aplicar?

Catalogació: imprescindible si vols reflexionar sobre l'imperialisme, la colonització, l'aculturació ...

25. Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por

El vaig comprar el 2013, quan li van diagnosticar un càncer de colon terminal al meu pare, i després a la mare (aquest sembla que agafat a temps) però, tot i que el vaig començar, potser és que no estava per lectures, la veritat. Ara, que m'estic posant al dia, m'adono que el llibre és perfectament actual i altament aconsellable. I és que en Salvador Macip en sap d'això, no només és un bon científic, sinó que, com a bon científic també ha de ser un bon divulgador.

Aprendre què és aquesta malaltia, quines són les investigacions que es duen a terme, quines són les superxeries que l'envolten -i la mala fe, moltes vegades-, i què podem esperar de la comunitat científica i del futur, sempre i quant siguem conscients, també, de la necessitat d'invertir en investigació, és el que et permet aquesta obra.

Macip, Salvador. Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por. Barcelona, 2012. Ara llibres

Catalogació: quan la divulgació científica es fa bé difícilment es pot passar per alt. Reconec que, per les circumstàncies personals, no ha estat fàcil -s'ha escapat més d'una llàgrima-, però li estic molt agraïda a en Salvador Macip per la publicació d'aquest llibre. Gràcies Salvador! (això últim ha quedat una mica bíblic, oi? és que amb aquest nom ... ^^)

22, 23 i 24

La pila és tan enorme que, a vegades, m'espanta. Però tu dóna'm una setmana en un lloc on només es poden pujar muntanyes, sense TV i amb cobertura a pedals, i sense gaire vida social -obligatori descansar neurones-, i ja veuràs.

Un Sant Jordi que voltava per casa.

Pàmies, Sergi. Confessions d'un culer defectuós. Barcelona, 2016. Empúries.

Catalogació: m'agrada la prosa d'en Pàmies, és un estil que m'és proper, i sóc culer. Llegit en una tarda, o sigui que bona lectura d'estiu.

Camilleri, Andrea. Una veu de nit. Barcelona, 2016. Edicions 62.

Catalogació: un estiu sense un bon assassinat -sí, ja ho sé, sona fatal- no és estiu ni res.

I com una mostra més de la meva manca de criteri a l'hora de triar lectures, aquest va aparèixer en el meu e-book sense saber jo massa ben bé que anava a llegir, però és un llibre de blogaire, nascut en un blog i, de per sí, això ja té la seva gràcia.

Valente, Catherynne. La niña que recorrió tierra fantástica en un barco hecho por ella misma. Barcelona, 2012. dgt. Noguer.

Catalogació: dins del seu gènere, és un llibre distret i no està gens mal escrit.

Encara n'he llegit tres més, però aquests viatgen en un altre apunt.

Diari de bord. Data estelar: 030816. Dia 177

Diumenge, 31 de juliol. Ja fa massa dies que no en sabem res i en tenim un tip de.veure l'Edrogan desbarrant per la TV.

- Hola fill, què tal? Tot bé?

Dimecres, 3 d'agost. Hem parat a menjar una pizza a Encamp, davant mateix del singular edifici del Comú. Li he comentar al meu home que estava amoïnada pel noi, massa dies sense saber-ne res. Al vidre del local hi posa: "Free wifi". Demanem la paraula de pas i connectem.

- Ei, mare! Doncs m'haureu de recollir d'aquí a poc a l'aeroport si tot va bé. El cotxe encara tira, només en primera i quarta, però jo estic fomut XD estic amb antibiòtics, el queixal del seny a fora i una mica infectat, i possiblement una hèrnia als abductors, així q hem decidit parar, donar el cotxe per mort (de fet ja conduien un zombie), i agafar els vols q ens posa l'assegurança. Estem ara al mecànic fent els papers, quan estiguin fets ens diran quan pillem vol i us aviso. Una abraçada.

- Ja aviso ton oncle, que encara està al poble, nosaltres no hi serem fins dissabte.

Benhaurades xarxes socials! Totpoderós facebook. Gràcies!

21. Génesis de Robert Crumb

d'aquesta publicació

Regalar-me un llibre sol ser problemàtic, a no ser que sigui un incunable, però sempre estic disposada a fer un esforç pels altres, perquè entenc la seva angoixa i agraeixo l'atreviment. Aquesta vegada el meu fill i la meva jove van repetir Logicòmix i els vaig demanar de canviar-lo. Com què aquest encara no el tenia vaig tirar endavant.

Crumb sempre m'ha agradat, i m'ha desagradat, i això és bo. Quan les coses t'agraden i et desagraden a l'hora vol dir que t'enfronten a l'obligatorietat de pensar. En aquest cas el Gènesi ja me'l sabia, sóc de les que van llegir la Bíblia de petits. I poso Bíblia en cursiva perquè ho considero el títol d'un llibre, no pas la transcripció literal de la paraula de Déu, també en cursiva, com correspon a les creacions humanes.

Al final, tal i com diu l'Allau en el seu apunt impecable -i implacable-, resulta una història insofrible, perquè l'és, a mans d'un "patriarca" del món del còmic. I mai més ben dit.

Crumb, Robert. Génesis. Barcelona, 2014. La cúpula.

Catalogació: m'encanta tenir-lo, però això no vol dir res, tampoc.

Tant li fot LXI

Quant sents que la Terra se t'està fent petita, vol dir que ja va sent hora de què tinguis un microscopi.

20. Las veinticuatro categorias de la poesía de Si Kongtu, o la recerca del Tao

Tao o Dao

LO RÚSTICO Y EL DESAPEGO

La naturaleza es tu propia mnorada
  por eso coge espontáneamente lo que quieras

guarda lo que te enriquezca
  y anticípate a todo sin rodeos

bajo los pinos construye tu cabaña
  quítate el sombrero, lee y contempla la poesía

solo conocerás amaneceres y ocasos
  sin más distinciones absurdas de tiempo

si eres fiel de esta forma a ti mismo
  ¿cómo es posible actuar interfiriendo?

solo acuérdate de seguir los designios del cielo
  para que todo pueda siempre cumplirse

Si Kongtu (837-908, dinastia Tang)

Algú, en aquest cas en Girbén -tot un clàssic- me l'esmenta i, és clar, una no ho pot evitar i el llibre s'afegeix a la col·lecció.

d'aquí

Si Kongtu. Las veinticuatro categorías de la poesía. Preludios de Gong Bilan. Versió bilingüe xinès/castellà. Madrid, 2012. Trotta.

Catalogació: a la pila dels que cal anar visitant i sí, estic malalta d'orient.