Bé, estic a bixkek, la capital de kirgistan, fent burocracia (vista Turkmenistan i iran). Vem estar molt per les muntanyes, vaig estar uns dies sol vivint amb uns pastors nòmades bastant amunt, i despres jo i la sonia vam anar a fer una excursió de 4 dies, vem pujar un coll a quasi 4 mil, es brutal. El primer dia jo vaig tindre un petit accident, una pedra va decidir rodolarme per sobre el cap i abonyegarmel una mica, pero res greu, vaig poder seguir lendema.
El gran - a dalt- ens envia foto del seu GR-20 (Còrsega) acabat.
El petit respon:
Q guai!
Ja hem tornat de l'excursió i ara estarem un parell de dies a la ciutat. Aixo es del coll a 3900. De baixada he fer un cistell de rovellons, esta prou b aqst pais.
Geni i figura, si veuen bolets no se'n poden estar. I, veient la foto, jo també me n'aniria al Kirguizistan, ara mateix!
Ei pares, estem a Karakol, Kirguistan. Vam estar pujant alguns llacs a Kazakhstan i avui anem a pujat el Ala-Kul, q es un llac a 3800 i seran uns 3 dies. Una abraçada!
La veritat és que li agraeixo els detalls, per a mi, fan incondicional dels mapes, l'oportunitat de seguir-li la petja pel Google Maps i saber coses d'aventurers i alpinistes d'aquestes terres que sempre han viscut en l'imaginari, em resulta impagable!
Ei pares, vam estar uns dies a les muntanyes i després vam baixar a la ciutat, i ara tornem a marxar cap a uns llacs i des dalla ja tirarem cap a kirgistan, així q no se quan tornaré a tindre internet. El Guillem potser escriu coses a: https://pichistan.blogspot.com/2022/08/prefacio.html?m=1
Això és des del Furmanov (Amalty), un 3000 q vaig fer l'altre dia
Tanta comunicació? Aquest fill meu ha canviat. No em queixaré, per si de cas.
Tinguem-ho clar, si la natura hagués volgut que visquéssim mirant només el passat, ens hauria posat els ulls al clatell.
Aquest dimarts:
- Ei mare, ja tinc els diners al compte, on t'ingresso lo del vol?
- Deixa-ho, Sant Jordi ja ha passat. Estalvia per quan m'hagis de portar a una residència.
- Ha ha, ok, merci. Val per un parell d'aniversaris.
- Vinga!
Tant ell com jo sabem que això no s'acomplirà i que tampoc hi ha res de mal.
Ahir a les 12 de la nit:
- Ja estic a l'aeroport de Colònia, d'aquí a una hora i mitja surto cap a Istanbul.
- Ok, ves informant de tant en tant. Una abraçada molt forta fill.
Ens mirem, el meu home i jo, amb cara d'estranyats. Tanta comunicació -penseu que hi ha hagut anys en els quals no hem parlat ni un quart d'hora- ens atabala una mica. Ja ens hi acostumarem, és clar.
Han estat uns dies d'entrades i sortides, avui, però, l'hem deixat al Masnou on l'ha recollit un Blablacar cap a Wiesbaden, d'on agafarà un tren a Frankfurt, on passarà uns dies en un Wagenplatz fins que viatgi a Colònia per agafar l'avió.
Aquesta vegada ha promès donar més notícies, a veure si és veritat. No té data de tornada, el que pot ser és que o torni per tornar a marxar o que enganxi el proper viatge i no el veiem en un any. Ja ens ho anirà dient.
L'altre? No sé si encara està aquí o ja se n'ha anat a Còrsega a fer el GR-20 tot sol, que la nòvia anava a Malàisia.
I nosaltres? Descansar, per fi, a casa, amb el poble mig buit, ah!
Mare, em pots comprar aquest vol? Et torno la pasta quan arregli lo de França (lo de França són els diners que té retinguts al compte després d'haver de fet de temporer per la mandra d'enviar un document). Són 330€. Cologne-Istambul-Shymkent-Almaty.
Ara ja sé com arribarà a Kazakhastan i no, no farà escala a Creta, però si a Istanbul. Al final serà el dia 4 d'agost. I com arribarà a Colònia? Doncs fàcil: autoestop, Uber o autobús. I sí, la mare l'ha comprat. I sí, la mare té fe en què li tornarà els diners. I sí, la mare odia molt i molt comprar bitllets d'avió. I sí, la mare sempre acaba comprant-los.
- Mare, el dia 1 d'agost surto de Creta cap al Kazakhstan. Ara vaig a veure com arribo a Creta. Et deixo el passaport perquè em facis una fotocòpia a la impressora si us plau.
- Ja ho saps oi que Creta és una illa i et cal arribar-hi? (mode ironia ON)
- Sí, sí. (no sé si se n'ha adonat)
- No et cal visat? Això del Kazakhstan no és a cals russos?
- No cal, és free visa.
- Vas sol?
- No, amb en Guillem de Viladecans, amb el que vaig coincidir a l'Índia.
- Ah! bé. Molt de temps?
- No ho sé, he parlat amb l'Albert Casals d'anar de l'Índia fins a Alaska a peu, per Nadal, amb aquella noia d'Alaska que va estar aquí casa, la seva filla de dos anys i la criatura que tindrà aviat.
- mmm molt bé, maco.
A veure, en aquest punt de la nostra existència, creieu, de debò, que res se'm fa estrany?
