Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 25 de gener de 2013

I com m'agradaria!

Com m'agradaria que mai algú pogués dir això de mi:

"El vaig trobar després de la derrota del nostre èxercit, a ell i a Laques, dels darrers entre els que fugien, i el vaig examinar còmodament i amb seguretat, perquè jo estava dalt d'un bon cavall i ell anava a peu, com havíem combatut. Vaig notar, en primer lloc, quina presència d'esperit i quina resolució mostrava en comparació amb Laques, i després la fermesa del seu caminar, de cap manera diferent de la seua habitual, la vista ferma i regulada, considerant i jutjant el que passava al seu voltant, esguardant ara uns ara uns altres, amics i enemics, d'una manera que encoratjava els uns i feia comprendre els altres que estava per vendre ben cara la seua sang i la seua vida als qui tractaren de llevar-li-la; i se salvaren així: perquè de bona gana un no ataca la gent que es comporta així; un corre darrere dels esglaiats." Alcibíades, sobre Sòcrates

Quo timoris minus est, eo minus ferme periculi est. (Com menys por hi ha, menys risc es corre). Tit Livi.

Serà valentia, serà temeritat?

3 comentaris:

  1. Crec que és valentia de la bona, o sigui valentia (vull pensar que es pot millorar en això de la valentia, almenys abans que el món s'acabi!). Bon cap de setmana, mossa!

    ResponElimina
  2. Sembla que Sòcrates estava enamorat del bell Alcibíades, sembla que Alcibíades admirava el vell (bé, almenys més gran) Sòcrates...

    ResponElimina
  3. Una frase que, per cert, no he vist mai escrita en català

    ResponElimina

ràpid, que el món s'acaba!