"Quantes estupideses dic i responc cada dia, segons jo mateix; i moltes més, fàcilment, segons els altres! Si em mossegue els llavis, què han de fer els altres! Tot plegat, cal viure entre els vius, i deixar que córrega el riu sota el pont sense la nostra preocupació, o, a tot estirar, sense alterar-nos. Sí, però, per què, sense irritar-nos, trobem algú que té el cos torçut i mal bastit, i no podem sofrir la trobada amb un esperit mal disciplinat sense entrar en còlera? Aquesta severitat viciosa té més a veure amb el jutge que amb la falta. Tinguem sempre en la boca aquestes paraules de Plató: El que trobe malsà, no és per ser jo mateix malsà? No en tinc culpa jo mateix? El meu advertiment, no pot tornar-se en contra meu?. Sàvies i divines paraules, que fuetegen el més universal i comú dels errors humans. No solament els retrets que ens fem els uns dels altres, sinó les nostres raons i els nostres arguments en les matèries discutides poden ordinàriament tornar-se en contra nostre, i nosaltres ens ferim amb les nostres armes. D'això, l'antiguitat ens n'ha deixat bona cosa d'exemples importants. Va dir molt enginyosament, i molt a propòsit, aquell que ho inventà:
*A cadascú la seua pròpia merda li fa bona olor: Erasme, Adagiorum Chiliades, III, IV, 2. Erasme, tanmateix, el formula de manera diferent: Suus cuique crepitus bene olet, és a dir, 'cadascú estima l'olor dels seus pets'.
Els nostres ulls no veuen res darrere. Cent vegades al dia ens burlem de nosaltres sobre la persona del nostre veí i detestem en altres els defectes que en nosaltres estan més clarament, i ens sorprenem d'una meravellosa impudència i inadvertència."
Eyquem de Montaigne, Michel. Assaigs, llibre tercer. Barcelona, 2008. Proa. pàg. 239
Doncs sí... per reflexionar-hi detingudament. Som així! De teves a meves sempre ho veiem diferent.
ResponElimina