Al balcó del primer pis del davant de casa hi viu, de relloguer, una alcohòlica. No és una borratxa entranyable, ans el contrari, és una politoxicòmana lletja, bruta, barruda i barrilaire. Avui m'està amenitzant la migranya amb la ràdio a tota pastilla i un ball, suposadament sensual, al davant del vidre de la porta del balcó que li fa de mirall d'estudi. Després, segur que farà com tantes altres vegades, entrarà, tancarà la ràdio i es posarà a bramar pels fills que no en volen saber res d'ella -perquè ella no en va voler saber res d'ells- i es quedarà adormida, roncant.
Són les onze del matí i no sé on caratsus he desat la compassió. Deu tenir a veure amb ser de poble. Si vols estimar, val més no conèixer.
Hi ha vides que fan molta pena (però quan et toquen de prop, esclar, fàcils de gestionar no són). Ànims per a tu i espero que a hores d'ara la migranya sigui història!
ResponElimina